La planificació de les energies renovables entra en una fase decisiva per al territori. País Rural comparteix la necessitat d’avançar en renovables, però reclama que el desplegament es faci amb criteri, participació real i arrelament al món rural.
El Govern ha obert el procés d’informació pública del Pla territorial sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica, les seves línies d’evacuació i els seus elements d’emmagatzematge, PLATER.
El PLATER no és només un document tècnic sobre energia. És una eina de planificació territorial que pot condicionar durant anys on i com s’implanten les energies renovables a Catalunya. Per això és especialment rellevant per al món rural, que és on es preveu una part important d’aquest desplegament.
Què és el PLATER?
El PLATER estableix el marc per a la implantació de l’energia eòlica terrestre i la solar fotovoltaica a Catalunya, així com per a les línies d’evacuació i els sistemes d’emmagatzematge associats. D’acord amb la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, la descarbonització del sistema energètic català requerirà arribar fins a 62.000 MW d’energia renovable l’any 2050, incloent-hi la potència ja instal·lada i autoritzada. El Govern preveu que 14.000 MW s’instal·lin en edificis i espais artificialitzats, mentre que la resta haurà de situar-se en espais no artificialitzats, amb una ocupació prevista equivalent a l’1,2% del territori de Catalunya.
Aquestes dades mostren que el debat no és només energètic. També és territorial. La pregunta no és només quanta energia renovable necessita Catalunya, sinó on s’ubicarà, amb quins criteris, amb quins impactes i amb quin paper i retorn per als territoris que l’hauran d’acollir.
Què pot implicar per al territori?
El PLATER identifica zones amb diferents graus de capacitat per acollir instal·lacions renovables. També preveu zones prioritàries i zones excloses, i incorpora elements associats als projectes, com les línies d’evacuació.
Les línies d’evacuació són les infraestructures necessàries per transportar l’electricitat produïda pels parcs solars o eòlics fins a la xarxa general. Això vol dir que l’impacte d’un projecte no es limita necessàriament al camp de plaques o als aerogeneradors. També pot incloure punts de connexió, subestacions, línies elèctriques, accessos i altres elements vinculats.
Per al món rural, això pot afectar sòls agraris, activitats econòmiques, paisatges, nuclis rurals, veïnats, camins, projectes locals i la vida quotidiana dels municipis. També pot generar pressió sobre els ajuntaments, que sovint seran els primers a rebre consultes, propostes, tensions o preocupacions vinculades a projectes concrets.
Per això cal mirar el PLATER amb atenció: no només com una planificació energètica, sinó com una decisió que pot transformar l’ús, la gestió i la percepció del territori.
El coneixement local és imprescindible
El PLATER parteix d’una mirada general sobre el territori, construïda a partir de criteris tècnics i cartogràfics. Però una planificació d’aquest abast no es pot quedar només en aquesta escala: ha d’incorporar el coneixement local, perquè cada municipi, cada veïnat i cada poble té una realitat pròpia.
Hi ha espais que sobre un visor poden semblar disponibles, però que tenen una funció agrària, social, paisatgística o estratègica que només es pot entendre des del territori. Hi ha zones que formen part d’un projecte local, d’una activitat productiva, d’un paisatge viscut o d’un equilibri municipal que no sempre queda reflectit en una capa cartogràfica.
També hi ha afectacions que només es poden detectar si els ajuntaments, les entitats i els veïns revisen les propostes sobre el terreny. Per això la participació no és un tràmit menor. És el mecanisme que permet contrastar la planificació general amb la realitat concreta de cada lloc.
Renovables sí, però amb el món rural
Des de País Rural compartim la necessitat d’avançar cap a un model energètic renovable i descarbonitzat. Catalunya ha de produir més energia neta, reduir la dependència energètica exterior i assolir els objectius climàtics del país.
Ara bé, la transició energètica no es pot fer simplement sobre el món rural. S’ha de fer amb el món rural.
Els espais rurals no són només superfície disponible per acollir infraestructures. Són llocs de vida, de treball, de producció d’aliments, de gestió forestal, de patrimoni, de paisatge i de futur. Si el desplegament renovable no té en compte aquesta realitat, pot generar impactes desproporcionats, conflictes evitables i una nova fractura entre les necessitats generals del país i els territoris que les assumeixen.
La nostra posició és clara: renovables sí, però amb seny, equilibri territorial i participació real del món rural.
Això vol dir planificar bé, escoltar el territori, evitar concentracions excessives d’impactes, protegir el sòl productiu, tenir en compte els veïnats, respectar el paisatge i garantir que els territoris afectats també rebin retorns justos.
Ara és el moment de participar
El termini per presentar aportacions i al·legacions finalitza el 29 de juliol. Per això és important que ajuntaments, entitats i ciutadania revisin la documentació i les afectacions concretes del PLATER.
Cada municipi i cada territori té una realitat pròpia. Les aportacions locals poden ajudar a detectar afectacions, corregir desajustos i fer que el desplegament de les renovables sigui més coherent amb el món rural.
Des de País Rural fem una crida a participar en aquest procés d’informació pública. La transició energètica és necessària. Però perquè sigui justa, viable i acceptada, ha de comptar amb el món rural i arrelar-se a la realitat de cada territori.
0 Comments
Leave A Comment