Article publicat a Vilaweb el 19 de juliol 2025

Jordi Tarradas, director gerent de la Federació Catalana d’Associacions Forestals-BOSCAT, assenyala alguns dels problemes estructurals de la gestió forestal del país.

Cada any, l’arribada de l’estiu i la temperatura elevada és sinònim d’augment del risc d’incendis. Malauradament, enguany ja n’hi ha hagut uns quants. Els més importants han estat a Paüls (Baix Ebre) i Torrefeta (Segarra), que han cremat 3.321 i 5.577 hectàrees, respectivament. A més, els focs ja han causat tres víctimes mortals. Al Principat, més del 70% de la superfície forestal és de propietat privada i es reparteix entre més de 200.000 propietaris diferents. Jordi Tarradas, director gerent de la Federació Catalana d’Associacions Forestals-BOSCAT –que representa a bona part d’aquests propietaris–, adverteix que els boscs no estan ben preparats per a la temporada d’incendis i que la prevenció forestal és una de les grans assignatures pendents del país: “No estem mai preparats. Cada estiu patim per un gran incendi i aquestes darreres dècades n’hem tingut uns quants. Cada any que passa, la situació és més crítica”, lamenta.

A banda, diu que els propietaris forestals tenen clar el diagnòstic de la situació: cal generar espais oberts que trenquin la continuïtat dels boscs. “Tenim moltes hectàrees sense cap discontinuïtat, com ara zones de pastura o de conreu. Cal crear diversitat al territori, que sigui un mosaic”, explica. També apunta que aquesta varietat no solament contribuiria a prevenir incendis grans, sinó també a recuperar la biodiversitat perduda.

Addicionalment, considera que un dels punts febles de la prevenció forestal al país és que molt poca gent s’hi dedica professionalment. “Necessitem que els pagesos, els ramaders, que, al cap i a la fi, són els gestors del dia a dia dels boscos, es puguin guanyar la vida al territori”, diu.

Uns boscs vulnerables

Segons que explica Tarradas, és una evidència que els boscs necessiten actuacions urgents per a pal·liar els efectes del canvi climàtic. “Acumulen molta vegetació i estan molt estressats, perquè hi ha massa densitat i no tenen prou aigua. A més, el clima ha canviat molt i ja no és el que hi havia quan es van formar.” Això els fa boscs vulnerables als incendis, però també a les plagues. “Si continuem fent el mateix que fa dècades que fem, cada any estarem pitjor”, alerta. En consonància amb això, adverteix que si no s’intervé sobre els boscos, hi intervindrà la natura d’una manera més radical, amb incendis, plagues o malalties.

Per acabar-ho d’adobar, la pluja del començament de la temporada va afavorir l’aparició d’una vegetació que, després d’un juny i un juliol fins ara molt calorosos, s’ha assecat i s’ha convertit en combustible. “És vegetació molt fina i s’asseca molt ràpidament. Això causa més ignicions, que és el gran problema que tenim aquest estiu”, diu. Per aquest motiu, apunta que el gran perill d’enguany pot ser la simultaneïtat dels incendis.

Problemes estructurals en la gestió

Els propietaris forestals assenyalen uns quants problemes estructurals que dificulten molt la gestió forestal correcta del territori. Per una banda, consideren que les línies de subvencions per a aquestes tasques són molt baixes. Actualment, el govern hi destina quatre milions i mig d’euros, però segons els càlculs de BOSCAT n’haurien de ser deu vegades més. “Els recursos arriben per a gestionar aquelles àrees estratègiques que delimiten els bombers, però pensem que són llocs molt concrets i que queda molt bosc per treballar”, diu Tarradas.

En la mateixa línia, també demanen a l’administració que millori la cooperació amb els titulars dels terrenys i estableixi fórmules de col·laboració estables. “Molts propietaris simplement són titulars del terreny perquè l’han heretat i no se’n preocupen. Per això no n’hi ha prou a posar diners, sinó que s’ha d’establir realment una cooperació entre els propietaris i l’administració per a planificar el territori i després posar-hi els recursos.”

A parer seu, el model més adequat és el de les federacions de propietaris, que ja s’aplica a la Diputació de Barcelona d’ençà de fa vint anys i permet que l’administració cooperi amb múltiples propietaris alhora. Això fa que pugui actuar sobre extensions tan grans com concretes de territori.

Amb un plantejament semblant, reclamen de recuperar el sentit comú respecte dels tràmits per a poder fer gestió forestal. “Intentant que la gent fes les coses millor, hem fet que no les facin”, diu.

Finalment, també demanen que se cerquin fórmules perquè les feines relacionades amb el sector primari tornin a ser atractives per als joves.

Professionals fent gestió forestal a la Vall de Lord

Plans de prevenció d’incendis blocats

Els plans de prevenció d’incendis forestals serveixen per a analitzar el territori, detectar-ne els punts més vulnerables i establir mesures concretes –com ara tallafocs, gestió del combustible forestal i millores en la xarxa de camins i punts d’aigua– per facilitar la feina dels bombers i evitar la propagació del foc. La llei forestal obliga que cada municipi en tingui, però, tal com passa amb els parcs naturals, no sempre és el cas.

Segons que explica Tarradas, molts d’aquests plans són redactats, però no s’han aprovat perquè no tenen el vist-i-plau del Departament d’Acció Climàtica. “Hi ha un problema de concepte. La prevenció d’incendis i la conservació del medi ambient es veuen de manera sectorial i, en realitat, una cosa forma part de l’altra”, explica. Així, reclama que la Generalitat faci una passa endavant i resolgui la situació.

En canvi, celebra el model dels plans tècnics forestals conjunts, que són uns documents en què els propietaris, en col·laboració amb els bombers i l’administració, expliquen quines actuacions tenen previst de fer en un període i un espai concret. “Aquesta figura ha permès de fer prevenció d’incendis al país”, sentencia. Alhora, critica que també els perjudica la poca agilitat dels permisos ambientals. “Si la conservació del medi ambient i la prevenció d’incendis no van de bracet, no aconseguirem cap dels objectius, ni dels uns ni dels altres. Ho perdrem tot”, avisa.

Pere Millan Roca, Salou (Tarragonès), 1995. Redactor de VilaWeb. L’esport, com tot a la vida, és política.