Les al·legacions, presentades conjuntament amb ACATCOR i la Fundació Agrícola Catalana, defensen una transició energètica compatible amb el futur del món rural

Les entitats comparteixen la necessitat d’avançar cap a una transició energètica renovable i descarbonitzada. Però defensen que aquest desplegament s’ha de fer de manera ordenada, amb seguretat jurídica i sense comprometre recursos estratègics per al país, com el regadiu, les infraestructures hidràuliques i els sòls agraris de més valor productiu.

No es tracta d’oposar món rural i energies renovables. Es tracta de garantir que la planificació energètica tingui en compte la realitat del territori, l’activitat agrària, el paisatge, els serveis ambientals i la vida dels pobles rurals.

Protegir els espais de regadiu

Un dels punts centrals de les al·legacions és la protecció dels espais agraris de regadiu consolidats o planificats. Les entitats demanen que aquests espais siguin classificats expressament com a zones no aptes per a la implantació de plantes solars fotovoltaiques, excepte en els supòsits concrets previstos per la normativa vigent. També sol·liciten que quedin exclosos del còmput de superfície i dels objectius de potència del PLATER.

El regadiu no és només una superfície agrícola. És una infraestructura productiva, hidràulica i territorial que sosté activitat econòmica, inversions públiques i privades, seguretat alimentària i continuïtat de moltes zones rurals.

Millorar la base tècnica sobre els sòls

Les al·legacions també reclamen reforçar la base tècnica sobre la qual es fa la zonificació del PLATER. Una part del territori català encara no disposa d’una cartografia detallada dels sòls, i per això es demana completar aquesta informació abans de determinar l’aptitud de determinades superfícies per acollir instal·lacions d’energies renovables.

També es proposa incorporar criteris de conservació del sòl, com el manteniment dels bancals de pedra, el control de la compactació, la gestió adequada del drenatge, el manteniment de la coberta vegetal i el seguiment de l’estat del sòl durant les fases d’execució i explotació.

El sòl agrari no és un espai buit disponible. És un recurs viu, limitat i essencial per al futur del món rural.

Fer compatible energia i activitat agrària

Les entitats també defensen fórmules que permetin compatibilitzar la generació d’energia amb l’activitat agrària. En aquest sentit, demanen que el PLATER reconegui l’agrovoltaisme i l’autoconsum vinculat a les infraestructures de reg com a vies preferents, sempre que no s’utilitzin com una via indirecta per ocupar regadiu consolidat al marge de la seva protecció legal.

També es demana que l’aprofitament fotovoltaic de basses i infraestructures de regadiu es faci amb participació i consentiment de les comunitats de regants, i que es faciliti l’autoconsum de les estacions de bombament quan tingui un retorn directe sobre el regadiu.

Transparència, equilibri territorial i garanties

Les al·legacions reclamen més transparència en el seguiment del desplegament de les renovables, amb dades obertes i actualitzades sobre la superfície implementada i en tramitació en cada territori. També demanen establir límits a la concentració territorial i valorar els impactes acumulatius, per evitar que determinades zones rurals assumeixin una càrrega desproporcionada.

A més, es demana regular millor les línies d’evacuació i exigir garanties econòmiques suficients perquè els terrenys ocupats puguin ser restaurats quan finalitzi la vida útil de les instal·lacions.

Reconèixer el paper del regadiu, la pagesia i el paisatge rural

Les al·legacions també remarquen que el regadiu i l’activitat agrària tenen una funció que va més enllà de la producció d’aliments. Contribueixen a mantenir el territori viu, a prevenir incendis, a conservar el paisatge, a sostenir la seguretat alimentària i a reforçar la cohesió territorial. Per això es demana que aquests serveis ambientals i socials siguin reconeguts dins la planificació energètica, i que el PLATER tingui en compte els elements del paisatge i del patrimoni rural que formen part de la identitat i de l’economia del territori.

Una nova fase del procés

Segons ha informat el Govern, el procés d’informació pública del PLATER s’ha tancat amb 12.143 al·legacions rebudes. Aquesta xifra mostra fins a quin punt el desplegament de les renovables és una qüestió sensible i rellevant per al conjunt del territori.

El Govern també ha anunciat que, un cop s’hagin introduït les modificacions al document inicial, s’obrirà una segona informació pública per validar els canvis tant en la metodologia com en les ubicacions identificades.

El tancament del primer període d’informació pública no posa fi al debat. Des de País Rural continuarem fent seguiment de la tramitació del PLATER i d’aquest segon procés d’informació pública, amb l’objectiu que el Pla incorpori criteris reals de protecció del sòl agrari, equilibri territorial, seguretat jurídica i retorn per als territoris afectats.

Ho farem amb la mateixa voluntat constructiva amb què hem presentat les al·legacions, conjuntament amb ACATCOR i la Fundació Agrícola Catalana, i oberts al diàleg amb el Govern.

El país rural no pot ser només l’espai on s’implanten les infraestructures de la transició energètica. Ha de ser part activa de la planificació, de les decisions i dels retorns que aquest desplegament genera.