El nou Decret llei d’urbanisme incorpora mesures reclamades pel país rural.

País Rural valora positivament l’aprovació del Decret llei 6/2026, de 5 de maig, de mesures urgents en l’àmbit urbanístic i de la contractació en relació amb els municipis rurals. La nova normativa incorpora mesures que l’entitat ha defensat durant els darrers anys per reduir burocràcia, facilitar la recuperació d’edificacions en desús i adaptar l’urbanisme a la realitat del món rural.

El Govern de la Generalitat ha aprovat el Decret llei 6/2026, una norma que introdueix canvis rellevants en la planificació urbanística i en la capacitat d’actuació dels municipis rurals de Catalunya.

Més enllà de les mesures concretes, el decret representa un canvi de mirada necessari: reconèixer que la normativa urbanística no pot aplicar-se de la mateixa manera a una gran ciutat que a un municipi rural amb poca població, pocs recursos tècnics i necessitats molt diferents.

En aquest context, País Rural destaca especialment diverses novetats del decret que connecten amb reivindicacions defensades per l’entitat: la creació de l’inventari d’edificacions en sòl no urbanitzable, l’ampliació dels usos admissibles en aquestes edificacions i la creació del nou POUM rural.

Un inventari d’edificacions per superar la rigidesa del catàleg de masies

Una de les mesures més rellevants és la creació de l’inventari d’edificacions en sòl no urbanitzable. Aquesta nova figura permet reconèixer construccions existents que no tenen necessàriament elements patrimonials a preservar i que, per tant, sovint quedaven fora del tradicional catàleg de masies.

Fins ara, moltes d’aquestes edificacions es trobaven en una situació d’incertesa jurídica o sense encaix clar dins la normativa urbanística. El catàleg de masies ha estat una eina útil en alguns casos, però no sempre ha pogut donar resposta a la diversitat de construccions existents al món rural.

Amb aquest nou inventari, s’obre la porta a facilitar el reaprofitament i la recuperació de construccions rurals avui abandonades o infrautilitzades. Per a País Rural, aquesta és una novetat important perquè permet entendre la realitat construïda del territori amb més flexibilitat i amb més capacitat d’adaptació a les necessitats actuals.

Nous usos per afavorir habitatge, activitat i relleu generacional

Una altra novetat destacada és l’ampliació dels usos admissibles en les edificacions incloses en aquest inventari. El decret preveu que aquestes construccions es puguin destinar a habitatge habitual i permanent, sempre que formin part d’un conjunt habitat, i també a activitats artístiques i artesanals, transformació de productes agraris o forestals, professions liberals i equipaments socials.

Quan el decret parla de professions liberals, es refereix a activitats professionals exercides de manera independent, com ara advocacia, arquitectura, medicina, psicologia, assessoria o consultoria.

Aquesta ampliació és especialment rellevant perquè respon a una necessitat molt concreta: fer possible que el món rural no sigui només un espai de conservació, sinó també un lloc on viure, treballar, emprendre i generar activitat.

A la pràctica, això pot permetre que construccions avui en desús puguin acollir habitatges, tallers, petits obradors, consultes professionals, activitats creatives o iniciatives vinculades a la transformació de productes del territori.

Per a País Rural, aquesta ha estat una reclamació històrica: si es vol afavorir el relleu generacional i generar oportunitats al món rural, cal que la normativa permeti nous usos compatibles amb la realitat rural. Sense habitatge, espais de treball i marge per desenvolupar activitat econòmica, l’arrelament es fa molt difícil.

El POUM rural: una eina urbanística més simple i adaptada als municipis rurals

També és especialment rellevant la creació del POUM rural, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal Rural. En termes senzills, un POUM és el document que ordena urbanísticament un municipi: defineix quins espais són urbans, quins són no urbanitzables, com es poden completar els nuclis existents, quins creixements es poden preveure i sota quines condicions es poden desenvolupar habitatges, activitats o equipaments.

El problema és que, fins ara, molts municipis rurals havien d’afrontar instruments de planejament pensats per a realitats molt més grans i complexes. Això comportava tràmits llargs, documents molt extensos, costos elevats i una càrrega administrativa difícil d’assumir per ajuntaments amb pocs recursos tècnics i humans.

El nou POUM rural vol donar resposta a aquesta situació. La seva finalitat és permetre una planificació més senzilla, proporcional i ajustada a l’escala dels municipis rurals, sense renunciar a ordenar bé el territori ni a preservar el paisatge, el sòl agrari, el sòl forestal i els valors propis del món rural.

En aquest cas, més que recollir una proposta concreta formulada per País Rural, el POUM rural respon a una demanda de fons que l’entitat ha defensat reiteradament: adaptar la normativa urbanística a la realitat del món rural i reduir els calendaris burocràtics i la càrrega administrativa que sovint dificulten qualsevol projecte d’habitatge, activitat econòmica o arrelament al territori.

Per a molts municipis rurals, aquesta simplificació pot ser decisiva. Una eina urbanística més clara i proporcionada pot ajudar a actualitzar un planejament obsolet, desbloquejar oportunitats i donar més capacitat als ajuntaments per planificar el seu futur des de la seva pròpia realitat.

Una mirada rural que caldrà continuar ampliant

Tot i la valoració positiva del decret, País Rural considera que el seu abast encara podria ser més ampli. El món rural no sempre coincideix amb els límits administratius dels municipis rurals de menys de 2.000 habitants: hi ha municipis amb més població que conserven nuclis disseminats, veïnats, masies, sòl agrari i forestal, construccions en desús i necessitats molt pròpies del territori rural.

Aquesta realitat és especialment evident en municipis extensos o mixtos, on conviuen zones més urbanes amb àrees clarament rurals. En aquests casos, les dificultats per generar habitatge, recuperar edificacions o impulsar activitats compatibles amb el territori poden ser molt similars a les dels municipis inclosos dins l’àmbit del decret.

Per això, País Rural considera que futures reformes haurien d’explorar com fer extensives aquestes eines, com l’inventari d’edificacions, l’ampliació d’usos admissibles o els instruments de planejament simplificat, també als municipis que tenen una part rural significativa. Reconèixer la ruralitat allà on existeix, i no només allà on encaixa en una categoria administrativa, és clau per avançar cap a una normativa més justa i útil per al conjunt del món rural.

Una oportunitat per a una ruralitat viva

El Decret llei 6/2026 no resol tots els reptes pendents, però obre una via important per adaptar l’urbanisme a la realitat del món rural. Les noves eines poden contribuir a recuperar edificacions, facilitar habitatge, activar espais de treball i donar més marge als municipis rurals per planificar el seu futur.

Des de País Rural valorem positivament que part de les demandes que l’organització ha traslladat de manera insistent al Govern hagin estat escoltades i incorporades a la normativa catalana. El decret representa un avenç cap a una adaptació més realista de l’urbanisme a Catalunya.

Ara caldrà veure com es desplega aquesta nova normativa i fins a quin punt les mesures previstes es tradueixen en solucions concretes per al territori. La clau serà que l’urbanisme deixi de ser una barrera i es converteixi en una eina al servei de la vida, l’activitat i l’arrelament al món rural.