Àlex Serrahima compareix davant la Comissió de Seguiment del Desplegament de les Actuacions de l’Agenda Rural de Catalunya i defensa una governança més arrelada al territori, més transversal i més connectada amb la vida real del país.

Ahir, 31 de març de 2026, el president de País Rural, Àlex Serrahima, va comparèixer davant la Comissió de Seguiment del Desplegament de les Actuacions de l’Agenda Rural de Catalunya, un òrgan del Parlament creat per fer seguiment polític del desplegament de l’Agenda Rural. La compareixença es va produir en el marc de la sessió convocada per aquesta comissió parlamentària, constituïda el març de 2025.

En la seva intervenció, Serrahima va situar la governança al centre del debat. No com una qüestió abstracta o tècnica, sinó com l’espai concret on es troben la decisió política, la vida real, la normativa i la seva aplicació. Des d’aquesta mirada, va defensar que el principal repte del món rural avui no és només disposar de més instruments o més plans, sinó transformar la manera com es prenen les decisions que afecten el territori.

El missatge de fons va ser clar: el món rural no pot continuar governat des d’una lògica vertical, de dalt a baix, allunyada dels municipis, de la pagesia, del sector forestal i de la ciutadania que viu, treballa i sosté el territori cada dia. Segons va exposar, la governança actual continua massa sovint separant la norma de la realitat, i això genera bloqueig, desafecció i dificultats creixents per mantenir activitat, vida i relleu al país rural.

Durant la compareixença, el president de País Rural va assenyalar que aquesta manca de transversalitat es fa especialment visible en àmbits com els espais naturals protegits, on massa vegades les decisions es prenen sense una relació real de tu a tu amb el territori afectat. Això, va advertir, contribueix a una percepció creixent que certes polítiques ambientals acaben funcionant més com a mecanismes de bloqueig que no pas com a eines compartides de preservació i equilibri.

Serrahima també va remarcar que la governança no es juga només als grans òrgans de decisió. Es juga igualment en la relació quotidiana entre administració i territori: en la coordinació entre departaments, en la cooperació amb els ajuntaments, i en la manera com els cossos tècnics i funcionaris apliquen, interpreten, orienten i acompanyen. Quan aquesta connexió no existeix, la distància entre administració i vida real es fa més gran, i la norma deixa de ser una eina útil per convertir-se en un fre.

En aquest marc, va posar sobre la taula exemples concrets. D’una banda, va citar el Centre de la Propietat Forestal com un model que, tot i ser millorable, incorpora millor la participació de persones i sectors directament vinculats al territori dins els espais de decisió. De l’altra, va assenyalar explícitament la implementació de l’Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT) com un exemple de mala governança. Segons va exposar, el problema no és l’existència de l’agència en si mateixa, sinó la manera com es va concebre el model de governança vinculat a la Llei 7/2020, que, al seu parer, va cronificar un sistema pensat sense incorporar prou els agents i les persones afectades del món rural.

Aquesta crítica no es planteja, doncs, com un rebuig simplista, sinó com una apel·lació a fons a la manera com es construeixen les estructures de decisió en un país on la immensa major part del territori és rural. Des de País Rural, el que es defensa és que no hi pot haver bona política rural si les decisions continuen prenent-se sense el coneixement acumulat, l’experiència i la responsabilitat de la gent que viu sobre aquest territori i en depèn.

La compareixença també va vincular de manera clara la qüestió de la governança amb el relleu generacional i la continuïtat del món rural. Quan produir és cada cop més car i vendre continua sent massa barat, quan sectors sencers viuen en precarietat estructural, el risc no és només econòmic: és també la pèrdua de coneixement, de continuïtat i de capacitat de futur. Si es trenca la transmissió d’aquest bagatge, es debilita no només una activitat, sinó una part essencial del país.

Per això, País Rural va defensar davant el Parlament la necessitat d’obrir i consolidar espais permanents de governança real, compartida i útil. Espais on el territori no sigui només consultat, sinó escoltat de debò; on la normativa no s’imposi d’esquena a la realitat; i on l’Agenda Rural no sigui només un marc de bones intencions, sinó una eina viva de transformació.

La compareixença d’Àlex Serrahima davant la Comissió de Seguiment del Desplegament de les Actuacions de l’Agenda Rural de Catalunya reforça una idea central per a País Rural: la política rural no es pot fer des de la distància. S’ha de construir des del territori, amb el territori i al servei del territori. Perquè només així la governança deixarà de ser una paraula i es convertirà en una eina real per garantir vida, activitat i futur al país rural.

Vídeo amb la ponència del president de País Rural, Àlex Serrahima

Vídeo amb les respostes a les preguntes dels diputats