Article publicat a La Vanguardia el 20 de juliol 2025

Els experts coincideixen a regular la densitat forestal per prevenir els incendis.

El 64% de les 3.210.545 hectàrees del territori català estan ocupades per terrenys forestals, prats, bardisses, terrenys erms i especialment boscos, els quals són el 42% de la superfície de Catalunya. El 75% dels terrenys forestals són privats i només el 25% corresponen a espais de gestió pública. Gran part de la superfície forestal és contínua, sense gairebé franges agrícoles o urbanes que actuen de tallafocs naturals, el que preocupa especialment els serveis d’extinció, sobretot en situacions límit amb els anomenats incendis d’última generació. Aquesta circumstància, per si sola ja genera un consens per esponjar la superfície boscosa, a la qual donen suport les entitats ecologistes (com Creaf), els propietaris de boscos del Consorci Forestal, l’associació que impulsa la certificació forestal i altres experts, partidaris tots de propiciar una gestió forestal més sostenible que permeti prendre terrestre als boscos per recuperar cultius i pastures, que tècnicament es coneix com rompida (desforestació d’un terreny boscós per convertir-lo en agrícola o de pastura) per donar lloc al ‘paisatge mosaic’, així com generar plans de gestió forestal que aportin un increment en els ajuts públics. En aquest aspecte reconeixen que el 50% dels propietaris forestals no rep cap subvenció.

about:blank

Un dels experts més crític amb la gestió forestal a Catalunya és Josep Maria Vila d’Abadal, exalcalde de Vic i president del sistema PEFC a Catalunya de certificació forestal. “Tots parlen de la falta de gestió de boscos, però ningú no explica que la normativa actual impedeix tal gestió”. Per exemple, incideix en “el decret llei que va aprovar el govern que impedeix de fer les rompidas”al imposar uns tràmits tan enrevessats “que la majoria de propietaris renuncien” a l’esbandida del bosc que reclamen des de l’administració. A més, Vila reprova que “la fusta que obtens d’una rompida, segons la normativa, no es pugui vendre, ni cremar” i, per si fos poc, està prohibida la crema controlada i el buidatge dels marges del sotabosc “que són combustible per als incendis”.

«Aquests ambientalistes crítics són els culpables que s’estigui cremant Catalunya»

Josep Maria Vila d’AbadalPres. Cetificación Forestal

El gran problema, segons el silvicultor i ramader, és que a Catalunya i Espanya s’ha imposat el corrent europeu del Rewilding (renaturalització de la vida silvestre) que aposta per “una gestió forestal nul·la”. Aquests ambientalistes crítics, a criteri de l’exalcalde, “són els culpables que s’estigui cremant Catalunya” i critica que, “ara s’amaguin i no diguin res”. Vila d’Abadal reclama que els propietaris forestals “som els defensors del territori i la seva biodiversitat, que ens deixin actuar”. Per això la propietat forestal s’oposa a iniciatives de l’Agència de la Natura perquè “ens imposen més traves i problemes”. Per al gestor forestal “és precís canviar les lleis ambientals i crear un nou organisme” en el que estiguin representats també els propietaris i experts forestals.

Per la seva part, Joan Rueda, director del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) opina que el gran problema és que als boscos “interactuen vuit milions de persones” el que genera un mosaic forestal en els espais en regeneració. Davant les dinàmiques d’un territori densament poblat “és necessària una ordenació dels usos forestals”. El primer pas, segons l’ecòleg, és “evitar casos com els de Califòrnia” on la proximitat d’àmplies zones forestals -com Collserola- amb les grans ciutats genera greus riscos per a les persones. “No podem deixar que els boscos els gestionin els incendis, les inundacions o els herbívors” sinó que s’han d’integrar a la gestió els processos associats a l’activitat humana, com l’extracció de fusta o la pastura del bestiar domèstic.

En aquest sentit, des del CREAF centren el risc més gran de grans incendis als territoris metropolitans. “Cada vegada hi ha més població, més bosc i per tant, més risc de patir grans incendis”, per això aposten pel gran repte de la gestió col·lectiva “liderada per l’administració”, que decideixi com gestionar el bosc, tenint en compte que el 75% són privats, per la qual cosa suggereixen “desplegar polítiques de compensació i ajuts, aquest seria el gran repte”, a més de la promoció dels recursos de quilòmetre zero.

Per al director del CREAF és bàsic “gestionar els boscos, però també el paisatge” propiciant noves zones de laminació entre la frontera amb França i l’àrea metropolitana de Barcelona, establint zones de millor control per evitar els grans incendis.

Des del punt de vista científic de la gestió de boscos, experts com el docent investigador de la Universitat Politècnica de València, Eduardo Rojas, catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Intenieria Agronómica i del Medi Natural, opinen que s’imposa un canvi radical en els models de gestió. “Des del segle XIX pràcticament no ha canviat la política forestal” exemplifica. Per al docent, la recuperació dels boscos “s’ha alentit” i ja no són rendibles, “es pot trigar fins a 100 anys a capitalitzar un terreny forestal” apunta, pel que s’inclinaria per “no complicar la gestió i permetre, per exemple, una aposta pels minifundis” que evitin l’abandonament dels boscos. El catedràtic detalla que els boscos reben el desgast de milions d’usuaris “que recullen bolets, passegen o caçaran”, un ús intensiu que hauria de ser compensat.

En aquest sentit, el president del Consorci Forestal, que integra 1.500 propietaris que gestionen 200.000 hectàrees, Rosendo Castelló, comparteix la declaració del president de la Generalitat, Salvador Illa, referida que “hi ha massa bosc a Catalunya”. Afirma que “els boscos han crescut un 40% els últims 50 anys i per això cal esponjar el terreny forestal”, però no sense aplicar una gestió compensada per ocupar els espais alliberats al mosaic forestal. Pel que fa als propietaris assegura que estan “en una situació de colapso”sin ajuts que permetin impulsar iniciatives. Des del Consorci Forestal comparteixen “esponjar els boscos” retirant arbres i reduint el volum forestal el que no s’aconseguirà si “continuem abandonats per l’administració”

Els agricultors reivindiquen la gestió forestal

Entitats i sindicats catalans d’agricultors com Unió de Pagesos (UP) i Asaja coincideixen a reivindicar el seu paper en la gestió forestal i la prevenció d’incendis mitjançant diferents tècniques agràries, com l’agricultura extensiva o el remull de camps segats. Els pagesos lamenten que no se’ls tingui en compte per abordar la gestió forestal i evitar així grans incendis, com els de la Segarra o Terres de l’Ebre. “Sembla que tallar un arbre sigui un crim” va lamentar la coordinadora nacional d’UP, Raquel Serra, que advoca per una prevenció d’incendis eficaç, coordinada i que escolti al territori. Segons el seu parer, s’ha instaurat una política “proteccionista” que no deixa marge a la maniobra dels agricultors, que podria fomentar altres tipus d’agricultura perquè el bestiar s’encarregui de netejar el sotabosc o controlaria la crema de marges de cultiu. “Molta gent vol pujar amb els ramats els boscos i no pot pels impediments administratius”. Tot i això, va admetre que el principal problema és la falta d’agricultors, pel que demanen a la Generalitat que impulsi polítiques per fomentar un sector que permetria anar l’amb compte compte i evitar incendis. 

Fede Cedó Corresponsal de La Vanguardia el Barcelonès Norte i corresponsal i responsable de la edició local de La Vanguardia el Maresme.