L’exsecretari d’Estratègia Territorial i Agenda Urbana reclama trencar el centralisme barceloní en lleis i pressupostos: «El finançament dels municipis petits és una vergonya»

Xavier Fornells (Celrà, 1957), malgrat formar-se en Filosofia va acabar “per carambola” dedicant-se a l’àmbit de la comunicació. Bona part de la seva carrera l’ha desenvolupat a Ràdio Sant Cugat –la seva ciutat- on va impulsar la seva transformació en l’actual Cugat.cat. A més, va ser un dels fundadors de l’Agència Catalana de Notícies.

A l’Ajuntament de Sant Cugat ha dut a terme diverses tasques en comunicació institucional, de serveis a les persones i de projectes culturals. Quan ja pensava en la prejubilació, l’aleshores vicepresident Jordi Puigneró li va proposar entrar al Govern per encarregar-se de polítiques de repoblament per “ser un batallador i buscar consensos”. D’aquesta manera, es va convertir en secretari d’Estratègia Territorial i Agenda Urbana, un càrrec que només va ocupar durant 16 mesos.

Quines responsabilitats tenia al Govern?
Era un càrrec de nova creació. Mai a Territori n’hi havia hagut cap que s’ocupés de l’equilibri territorial. Com que m’agrada batallar, vaig decidir que aniria a la guerra. I Déu n’hi do la que hem fet, llàstima que no hàgim pogut acabar la feina.

El centralisme barceloní és equiparable al de París o Madrid.

La tensió no resolta entre medi urbà i medi rural –o entre grans concentracions urbanes i el rerepaís-  és un dels grans problemes de la Catalunya actual?
El centralisme barceloní és equiparable al de París o Madrid –l’única obra que trenca aquesta centralitat és l’Eix Transversal-. Vaig fer de mosca collonera al Departament de Territori per tal que les inversions es redistribuïssin. La gent marxa perquè no té feina: la gran batalla que té aquest país si es vol reequilibrar és el debat de pressupostos. On i amb què invertim. I no estem parlant només de les obres, sinó on s’ubiquen les conselleries o el personal dels serveis públics. La Generalitat no ha tingut mai una visió d’equilibri. 

Una de les seves responsabilitats era l’Agenda Urbana. Com s’incorpora la qüestió de l’equilibri territorial?
L’Agenda Urbana és un mandat de les Nacions Unides amb dos conceptes: digital and green. Totes les polítiques han d’avançar cap a la transformació digital i de lluita contra el canvi climàtic. Nosaltres, a l’hora de realitzar l’Agenda Urbana de Catalunya, vam afegir el concepte d’equitat i equilibri territorial, i benestar econòmic.

Els municipis petits estan mal finançats…

El finançament dels municipis petits és una vergonya. En una conferència vaig fer la pregunta provocativa si era més important l’AP-7 o els 120.000 quilòmetres de camins rurals. La gran majoria són dels ajuntaments, però no tenen ni un duro per mantenir-los. Camins que uneixen pobles, per arribar a les masies, per poder mantenir les activitats agroramaderes, per fer possible les activitats turístiques, pels serveis d’emergències… Són claus, desconeguts i mostren molt gràficament la necessitat de redistribuir les inversions.

El finançament dels municipis petits és una vergonya.

I se’n va sortir?
El primer pressupost va ser una autèntica frustració: de cada cinc euros, quatre es quedaven a Barcelona. En Polítiques Digitals sí que hi havia aquest element de redistribució, però no a l’altra part del departament. Ara esperava que es notés el canvi també a Territori.

Creu que el despoblament, com a expressió d’aquest desequilibri, no és impossible d’aturar?
Si es treballa bé es pot aturar. Implica redefinir les ubicacions de les inversions, per modificar la llei de finançament local i també fer canvis a la llei d’urbanisme. De fet, vam pactar diversos canvis en la llei d’acompanyament de pressupostos per, per exemple, facilitar les actuacions en masies. Ara es permetrà construir una segona casa en una finca on s’hagi mantingut l’activitat agroramadera o tenir en una masia una activitat que no sigui del sector primari. Crec que s»estan fent canvis molt interessants.

Per combatre el despoblament calen polítiques integrals. Van fer una prova en un territori…
L’àrea que perd més població són les Garrigues Altes, una unitat formada per Bellaguarda, Bovera, el Cogul, la Granadella, Granyena de les Garrigues, Juncosa, el Soleràs i els Torms. Vam parlar amb els alcaldes amb la idea d’atacar-ho tot, primer el que podia fer el meu departament i després la resta amb un projecte integral d’arrelament.

Per exemple, vam fer desviar la línia de fibra òptica per tal que arribés a tots els municipis. Vam idear accions de millora del paisatge urbà, de dignificar carreteres i camins o de millora del transport públic entre les Garrigues Altes tant amb les Borges Blanques com amb Lleida. També s’ha creat un transport a la demanda per unir els pobles i, sobretot, els seus serveis que tenen mancomunats. Finalment, vam apostar per convertir els espais en desús en habitatges públics de lloguer per als joves. Ara bé, això no és suficient: cal invertir en la promoció de l’oli, en el patrimoni prehistòric, facilitar el teletreball…

La fibra òptica és clau…
Sí, no tenir fibra vol dir impossibilitar el teletreball, quedar fora de l’economia i condemnar a l’ostracisme. Un poble que d’aquí menys de 10 anys no tingui fibra, no tindrà futur. És una condició necessària, però no suficient per assegurar la viabilitat d’una població.

El projecte de les Garrigues Altes és replicable?
El projecte suposava una inversió mínima de 3 milions d’euros en tres anys: està a mig executar i espero que es pugui acabar. A més, estava previst replicar-lo a una vintena més d’àmbits del país, amb un total de 122 municipis, on hi ha pèrdues de població molt notables. La idea era que formés part dels pressupostos del 2023.

Cal un cop de puny sobre la taula dels alcaldes de la Catalunya interior.

S’acabarà fent?
Vaig fer-ne molt èmfasi en el traspàs de la informació després de ser cessat. Crec que és una oportunitat molt rellevant que no s’hauria de deixar passar. Segurament no servirà per créixer, però almenys per deixar de perdre habitants amb el ritme actual. De fet, em vaig alegrar que la secretaria d’Estratègia Territorial i Agenda Urbana es mantingués i espero que també passi amb les polítiques ja engegades.

Ha dit que cal un cop de puny sobre la taula per part de la Catalunya interior com en el seu dia van fer els alcaldes per ressuscitar l’AMB…
Sí, i tant. Cal un cop de puny sobre la taula de les lleis i del pressupost. Si no, mai se’ls farà cas. Són molt poca gent i els seus vots compten molt poc. Ara bé, aquests pocs ens cuiden aquest rerepaís, que és vital. Els pagesos, la gent dels pobles petits, les seves organitzacions reivindicatives aguanten Catalunya com un tot.

Podeu recuperar el reportatge al web de Nació Digital

*Fotografies d’Adrià Costa