«L’esplèndida sèrie de TV3 ha posat el focus a Portbou i és un bon moment per pensar en el futur d’aquest i molts altres municipis que s’estan despoblant»

Soc un apassionat de Portbou. Cada any hi anem un parell vegades. És un poble marcat per la forta tramuntana i per l’urbanisme èpic: es troba encaixat en un clot. Un poble marcat per una estació ferroviària de grans dimensions, però també amb grans atractius, pel meu gust, com ara la rambla de Catalunya, el passeig de la Sardana, la imponent parròquia de Santa Maria, una platja amb vistes extraordinàries o la ruta de Walter Benjamin.

Tanmateix, és un poble que pateix una clara degradació com bé demostra la seva pèrdua de població. Actualment hi ha 1.100 censats, molt lluny dels 1.900 de l’any 1991 o dels 2.400 del 1975. Personalment em recorda tot plegat a Eibar (Guipúscoa) i potser per això m’entusiasma tant Portbou. Passejant pels carrers es percep que havia estat molt diferent de l’actualitat, que tenia un bullici i una activitat actualment inimaginables. La mateixa sensació que tinc d’Eibar, una ciutat d’on els anys seixanta sortien èxits de vendes com ara les màquines de cosir Alfa o les motos Lambretta.

Els dos capítols de la sèrie Crims, de TV3, sobre la «La noia de Portbou» han posat el focus en aquest municipi de l’Alt Empordà fins al punt que els comerciants asseguren que hi ha turisme de visita a l’arbre del succés. Que Crims és un programa esplèndid ja ho marquen les seves altes audiències, però per als seguidors de les sèries de crims reals aprofito per recomanar-los L’hora fosca, de la televisió valenciana À Punt, i Memòria negra, de la televisió de les Balears IB3. 

Els intrigants capítols de «La noia de Portbou» descrivien la localitat com a depenent de l’economia generada a l’estació internacional de tren (una estació amb poble, deien) i del fet de ser fronterera. Però, quan des de fa trenta anys la major part d’aquestes feines van desaparèixer, ni destaca pel sector del turisme (tot i que vaig comprovar que n’hi havia), ni pels de la pesca, ni l’agricultura, ni la indústria. Molts comerços i les parades del mercat municipal també han anat tancant, tal com em van comentar resignats els botiguers, tot i que reconeixien tenir clients nord-catalans. Canvieu Portbou per Barcelona. Oi que és impensable? Un municipi sense present ni futur. Un escenari que mai es permetria per a Barcelona sí que es permet per a Portbou, amb la conseqüència del seu despoblament i la seva degradació. 

Amb el túnel i la nova carretera N-260 ja es va millorar la comunicació de Portbou, i la responsable de la botiga de complements del carrer del Mercat (un comerç molt recomanable, per cert) em confirma que cada matí molts treballadors i treballadores del poble surten en tren cap a Llançà, Figueres o Girona. Però no ens podem resignar a aquest futur. Portbou no podria ser un punt d’inversió en valor afegit del transport de mercaderies en tren? No podria acollir l’escola de maquinistes?

Des de plataforma País Rural, que agrupem associacions, particulars, empreses i ajuntaments, no ens cansarem de donar veu a municipis com ara Portbou per lluitar contra el centralisme de les àrees metropolitanes a Catalunya. Pel fet de viure a Portbou no s’han de tenir menys drets i serveis públics que un ciutadà de Barcelona. Catalunya presta especial atenció a moltes injustícies i suposo que les de la Catalunya rural no cal ignorar-les, no? El bonisme regnant a Catalunya també podria ser això, fixar-se en els problemes dels municipis poc poblats.

És de Fontcoberta (Pla de l’Estany). Politòleg, treballa de personal laboral a l’administració pública, membre de la junta directiva de País Rural i autor de dos llibres (un en solitari i l’altre compartit) sobre història política i comportament electoral. Des de fa 20 anys col·labora amb diferents mitjans de comunicació.