«Només una societat realment culta, és capaç de comprendre que la defensa del primer sector és la defensa del propi país»

Fins a començaments del segle XIX la societat catalana viu molt vinculada al món agrari i la població es troba força repartida (Barcelona l’any 1844 té 121.000 habitants). Amb la revolució industrial es va produir un canvi que afectarà totes les estructures de la societat.

La introducció del vapor i l’aprofitament de la força hidràulica dels rius, dona lloc al naixement de l’activitat industrial a gran escala, part de la població passa a ocupar llocs de treball en les fàbriques, es creen les colònies fabrils i adquireixen especial importància les comunicacions per donar sortida als productes. El tren, els vaixells a vapor i aviat l’avió provoquen un canvi determinant en l’estructura del país.

El sector primari, òbviament, és sacsejat per aquestes transformacions, en particular pel canvi ocupacional de part de la població. Amb l’augment de la productivitat, coincidint amb l’explotació de les colònies d’ultramar s’inicia una etapa d’enriquiment de la classe burgesa que en el cas català  es tradueix en la nova Barcelona que trenca les muralles i s’expandeix pel pla gràcies a un projecte d’eixample de l’enginyer Cerdà.

Tot això va acompanyat de l’enfortiment del sector terciari (el dels serveis) que va creixent fins a adquirir la situació de domini actual. Els bancs, les consultories, les asseguradores i en general les empreses de serveis, ocupen un lloc prominent en la nostra societat actual. I és que aquí on voldria incidir.

Si analitzem el procés de generació de riquesa des de l’inici de la producció d’un determinat bé de consum fins a la seva comercialització, veurem que en aquest procés hi ha una generació de plusvàlues que bàsicament s’acumulen en el tercer sector.

La Gran Enciclopèdia Catalana, en tractar dels tres sectors productius diu, entre altres coses, amb relació  al sector primari: «… finalment, les activitats primàries es caracteritzen per llur menor productivitat i menor caràcter innovador, així com per un reduït poder multiplicador».

Aquesta visió, malauradament, la comparteixen fins i tot les institucions i demostra fins a quin punt la societat actual ha perdut la connexió amb el món real. És aquí on trobem l’autèntica amenaça al sector primari i en general, al món rural en el distanciament entre el món urbà i la resta del país.

Només una societat realment culta, és capaç de copsar el valor del sector primari, de revertir-hi part de les plusvàlues que gràcies a ell es generen en els altres sectors, i de comprendre que la defensa del primer sector és la defensa del mateix país. La manca d’aquesta visió es tradueix en el desequilibri poblacional amb la conseqüent desertització de part del territori i, a la llarga, la pèrdua d’identitat.

Andreu Terricabras

Nascut a Barcelona, viu actualment a Sant Privat d’en Bas. Arquitecte, exerceix des del 1978. Ha col·laborat professionalment amb petits municipis de l’Anoia, el Berguedà, Osona i la Garrotxa. Actualment forma part de l’equip de treball de País Rural.

Nascut a Barcelona, viu actualment a Sant Privat d’en Bas. Arquitecte, exerceix des del 1978. Ha col·laborat professionalment amb petits municipis de l’Anoia, el Berguedà, Osona i la Garrotxa. Actualment forma part de l’equip de treball de País Rural.