«Només amb un clar reconeixement a la capacitat de gestió local, un finançament digne i una participació legislativa com correspon es pot invertir la tendència al despoblament»

En general, hi ha consens quan es parla de l’encant que tenen els petits municipis tradicionals. La senzillesa de les construccions junt amb l’entramat de carrers, carrerons i places, formen conjunts amb forta personalitat. Més enllà de qüestions estètiques, s’hi endevina una realitat social que ha deixat empremta al llarg del temps. En aquesta capacitat d’autogestionar-se, fent compatibles situacions personals tan diverses a nivell econòmic, familiar, temperamental, etc. s’hi troba la clau.

Una cosa semblant passa amb el paisatge rural. Transmet una certa sensació d’equilibri. El mosaic format per conreus, pastures i masses forestals s’insereix en el paisatge com si en formés part des de sempre. Aquesta integració de l’home en el món que l’envolta és el resultat de moltes generacions que amb el seu treball i el seu arrelament han après a conviure amb la terra que els hi dona sustent i adaptar-se als canvis de tota mena, en el clima, en les condicions del mercat, en les situacions familiars… També aquí hi trobem l’empremta en l’autogestió que fa possible encara avui la supervivència d’un model de societat en clar perill d’extinció.

I és que des del món urbà, lluny de reconèixer la capacitat demostrada de gestionar el seu propi món, se segueix imposant una mentalitat normativa de caràcter centralista que, lluny d’afavorir-ne l’autonomia, es constitueix en un autèntic entrebanc. Això es fa palès per  exemple en les mesures de protecció que es dicten per a paisatges i nuclis urbans i que en general no fan sinó congelar la situació actual, com si aturant el temps es tingués la garantia de poder perpetuar aquests valors.

Només amb un clar reconeixement a la capacitat de gestió local, amb un finançament digne i obrint la porta a una participació legislativa com correspon a ciutadans que formen part del mateix país, es pot invertir l’actual tendència al despoblament i recuperar el normal desenvolupament del món rural.

* Article publicat a Nació Digital el 7 de febrer de 2023

Nascut a Barcelona, viu actualment a Sant Privat d’en Bas. Arquitecte, exerceix des del 1978. Ha col·laborat professionalment amb petits municipis de l’Anoia, el Berguedà, Osona i la Garrotxa. Actualment forma part de l’equip de treball de País Rural.