Francesc Reguant, publica un nou article a Viaempresa. El diari econòmic i empresarial líder en català.

Les tecnologies de la informació i la comunicació han sabut unir quatre eines que trastoquen el món precedent

El segle XXI el vam començar en ple desplegament de tres grans revolucions tecnològiques: la bioeconòmica, la biotecnològica i la digital. Totes tres tenen les seves arrels al segle XX, però és al segle actual que, a diferents ritmes, s’estan introduint al conjunt dels nòduls de l’economia global. Les tres opcions tecnològiques jugaran un rol essencial en la necessària resposta als reptes actuals en l’àmbit de la sostenibilitat mediambiental i en l’atenció de les demandes crítiques de l’alimentació i la salut, en el si d’un escenari d’escassedat de recursos.

Cenyits en l’àmbit agroalimentari, la biotecnologia ens permet avançar en el món de la sanitat agrícola, ramadera o piscícola, en la millora en qualitat i productivitat dels conreus o dels ramats i ens permet elaborar nous productes alimentaris amb noves propietats, d’inferior impacte ambiental. Per la seva part, la bioeconomia ens aporta un canvi cultural necessari i la redescoberta del món biològic com a gran font de solucions en el si de l’economia circular. En tercer lloc, la revolució digital s’enfoca a l’automatització, a la precisió i a la simplificació de processos.

Les tecnologies de la informació i la comunicació han sabut unir, de manera simbiòtica, quatre poderoses eines que trastoquen completament el món precedent. D’una banda, l’ús de la velocitat de la llum a través de l’electricitat i de les ones electromagnètiques. En segon lloc, el desenvolupament de l’electrònica, sempre capaç de posar la base física a la computació.

La bioeconomia ens aporta un canvi cultural necessari

En tercer lloc, la informàtica amb la tasca d’ordenar i organitzar la informació de les computadores o ordinadors fins al disseny de programes i estructures de la informació amb algoritmes complexes, amb funcions d’autoaprenentatge i decisió en el si de l’anomenada intel·ligència artificial. En quart lloc, les nanotecnologies capaces de posar, en un petit espai, quantitats ingents d’informació. En resum, velocitat, intel·ligència de processos i capacitat d’emmagatzematge per relacionar i gestionar informació complexa.

Una realitat ja present a casa nostra

El món digital és una realitat present a l’agricultura catalana i espanyola. No estem parlant d’una proposta futura. Una primera dada, curiosa, però alhora impactant, l’ofereix la Cooperativa de Guissona que va comprar un ordinador IBM l’any 1969. En aquells moments solament en tenien bancs i companyies d’assegurances i alguna gran empresa.

La gestió de les empreses agràries ja fa molts anys que es porta des de l’ordinador amb programes dissenyats ad hoc. Fa molts anys que els tractors del segle XXI són conduïts per GPS, el volant va sol i el conductor, des d’una pantalla, pot definir les àrees sobre les quals ha d’actuar i corregir situacions imprevistes.

Cada cop, més granges del segle XXI estan dotades de diferents sensors sobre les condicions de benestar i creixement dels animals, a més de càmeres de vídeo que des de la distància del mòbil del granger pot observar les condicions i l’estat de la granja. Les vaques de granges lleteres modernes porten biosensors incorporats a l’animal per conèixer el moment en què la vaca entra en zel, facilitant i escurçant el temps d’una nova gestació.

Granja de vaques

En ramaderia extensiva, moltes vaques porten localitzadors digitals que faciliten el seu control en prats i pastures, sovint molt amplis. En fi, això és una petita mostra del que ja hi ha. Estem parlant de tecnologies presents. Un camí, tanmateix, que cal que s’estengui a fi d’aprofitar al màxim les seves potencialitats.

Les dades al món de l’agroalimentació

L’espai digital ens obre les portes a una nova dimensió de les dades (big data). Són dades que, adequadament gestionades amb moderns sistemes d’informació, ens permeten millorar les preses de decisió sobre la producció, sobre les estratègies de futur, sobre la gestió empresarial, sobre l’organització eficient dels processos de transformació i distribució o sobre la traçabilitat dels aliments. Informació pels empresaris agraris, els elaboradors de polítiques, investigadors o els serveis d’innovació.

La gestió de les dades en el món dels aliments és especialment complexa, atès que es refereix a organismes vius. Els factors que afecten les necessitats de la planta o l’animal són extraordinàriament amplis i cada concepte té una variabilitat difícil d’acotar, a més de les possibles interrelacions entre les diferents variables.

La gestió de les dades en el món dels aliments és especialment complexa

Al món agroalimentari cal tenir presents els condicionants ambientals de diferent ordre, les característiques de l’espècie i varietat, els diferents requisits nutricionals, la complexitat del procés de reproducció i el creixement, els condicionants econòmics i fins a un llarg etcètera impossible d’incorporar en aquest text. Però la transformació digital és capaç d’abastar-ho i convertir aquesta informació amb eines per la millora i la gestió segura i eficient.

L’agricultura i la ramaderia de precisió

Per la gestió d’aquesta complexitat es compta amb les eines més avançades d’intel·ligència artificial, amb el suport d’eines de la sensòrica i biosensòrica, de la robòtica i de la teledetecció. Aquestes ens permeten fer el pas a l’agricultura i ramaderia de precisió.

Els objectius, en aquest cas, són, d’una banda, l’eficiència i, de l’altra, la minimització dels recursos (aigua, fertilitzants, herbicides o inputs veterinaris) i, conseqüentment la minimització dels impactes sobre el medi vers una producció més sostenible. Efectivament, l’eficiència sol formar parella amb la sostenibilitat en reduir els impactes indesitjables.

S’assenyalen tot seguit alguns exemples, dels múltiples possibles, sobre les aplicacions de l’agricultura i la ramaderia de precisió:

· Tractors programats i autodirigits per GPS: Ens hi hem referit abans com a una realitat ja molt generalitzada. Les funcions, per exemple de sembra, es fan amb un detall mil·limètric formant fileres perfectes amb separacions iguals, d’acord amb els òptims requerits pel creixement de les plantes i sense duplicacions en el traçat. (Quan es produeix un encavalcament de files, provocades per la complexitat del terreny, el programa deixa d’actuar) Tot plegat suposa un estalvi de llavor i un òptim de productivitat.

· Sistemes integrats de regadiu eficient i fertirrigació: Des d’un sistema expert es controlen un conjunt de sensors sobre el sòl, biosensors sobre les plantes, teledetecció sobre l’estat dels conreus i dades climàtiques. A partir d’aquestes múltiples dades, el sistema informàtic pot suggerir o actuar directament en la programació precisa dels inputs productius tals com l’aigua i fertilitzants, aportats des de modernes xarxes de regadiu. Amb estalvis importants d’aigua i altres inputs.

· Monitoratge individual de l’alimentació a la granja: Ajustant la quantitat i el tipus d’alimentació a les característiques diferencials del cicle de creixement de l’animal i, fins i tot, característiques específiques del mateix animal. Amb impactes positius en benestar animal, creixement en qualitat i productivitat i amb una reducció de dejeccions com a resultat d’una dieta ajustada.

· Detecció automàtica de malalties: Amb sensors apropiats i formes de teledetecció que permeten actuar a temps per donar-hi solució.

· Sistemes automàtics de control tèrmic i ambiental a les granges: A fi d’ajustar les variables d’acord amb el conjunt d’informacions de gestió.

· Teledetecció de l’estat fenològic de plantes i pastures: Des d’aquesta informació es pot gestionar, de manera més eficient, l’organització dels espais de pastura.

Costos i guanys, això qui ho paga, qui se’n beneficia?

El desplegament de la transformació digital a l’agricultura vers la precisió dependrà, en primer lloc, d’un balanç econòmic positiu entre, d’una banda, el cost d’implantació i d’ús dels nous sistemes digitals i, d’altra banda, l’estalvi que suposi en recursos o ingressos addicionals per increments de productivitat.

Tanmateix, en tots els casos, cal considerar també el balanç mediambiental mesurat en menys aigua consumida, menys inputs químics potencialment contaminants utilitzats o menys dejeccions emeses. En aquest sentit, s’haurien de definir adequadament els beneficis públics derivats que haurien de ser assumits pel sector públic, en tant que són representants del conjunt de beneficiaris. La precisió a l’agricultura i la ramaderia vers la sostenibilitat sí que importa a la societat.

Estem preparats per la transformació digital a l’agricultura?

Tal com s’ha exposat és un procés en què ja s’hi està immers. Els canvis s’estan produint d’anys ençà. Tanmateix, hi ha un conjunt de factors que han de facilitar l’acceleració i l’eficàcia del procés transformador. Caldria, en primer lloc, que aquest procés de canvi fos assumit per totes les parts, és a dir, la societat, el seu sector públic i el sector agrari. I en aquest aspecte estem encara molt lluny.

En aquest sentit, caldria un millor coneixement sobre la realitat i la necessitat de la transformació agrària, així com dels beneficis mediambientals i dels objectius de modernització. Caldria una planificació estratègica adequada que posés números i terminis concrets en la via transformadora. Caldria reforçar la dimensió de les empreses agràries des de la cooperació, preferiblement, o altres fórmules que permetin abordar els canvis amb capacitat econòmica i productiva.

Caldria reforçar la formació en els sistemes digitals

Alhora, caldria impulsar aplicacions de baix cost amb les funcionalitats bàsiques a fi de facilitar-hi l’accés a empreses de menor dimensió, els sistemes digitals tenen una gran capacitat d’adaptació. Caldria reforçar i reorientar els sistemes d’R+D i d’innovació (IRTA i universitats), els quals han de poder acompanyar les empreses agràries vers aquests canvis.

Caldria reforçar la formació en els sistemes digitals, reforçant a la vegada la confiança amb les noves eines. Caldria donar suport a les empreses, algunes són startups, que estan dissenyant aplicacions concretes en els objectius de l’agricultura i ramaderia de precisió. Finalment, caldria, imprescindiblement, garantir l’accés a internet amb la màxima qualitat a tot el territori.

Molta feina, però cal fer-la per garantir uns sistemes alimentaris sostenibles.

* En aquest enllaç podeu ampliar informació de l’autor i consultar diferents articles seus publicats a ViaEmpresa: Articles de Francesc Reguant a Viaempresa

Director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes i membre del Consell d’Experts de País Rural.