«El món rural pateix molts greuges i és urgent que se’n parli en lloc de normalitzar moltes injustícies»

per Xavi Crehuet, 19 de gener de 2022 a les 20:00 | 

Tots els que voleu sentir a parlar dels recurrents temes que molts mitjans de comunicació repeteixen diàriament quedareu decebuts. A la universitat em van ensenyar que era molt més important marcar els temes per debatre que no condicionar o dirigir cap a una opinió en concret, una idea molt en la línia de l’agenda setting, del qual tractava, molt encertadament, l’article publicat en aquesta mateixa secció per Jonathan Martínez. És en aquest marc en què reclamo que es comenci a informar i aprofundir temes oblidats, que en substitueixin altres de repetitius i, a més, tractats amb infantilisme. Es tracta de començar a parlar de la Catalunya rural des de la perspectiva de la gent que hi viu.

Catalunya pateix un gran desequilibri territorial, ja que la major part dels seus habitants resideix a la ciutat de Barcelona i a la seva àrea metropolitana. El 71% de la població catalana viu en només 59 ciutats. Però el nostre país té 900 municipis rurals, el 95% dels municipis de Catalunya, que estructuren el territori i de manera autònoma haurien de definir, projectar i executar les polítiques rurals que consideressin oportunes, amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya.

El món rural conviu amb molts greuges. I no es donen només en el tracte rebut per la visió centralista de la Generalitat, sinó també en la manera com la ciutadania i la classe política entenen i conceben Catalunya. El naixement de l’Agència de la Natura, amb dotzenes d’alcaldies en contra, va ser un clar exemple de com no s’han de fer les coses. L’evident i preocupant èxode rural és el símptoma més clar d’aquest tracte injust. El valor d’un país es troba també en la salut econòmica del món rural, en la riquesa ecològica del seu entorn natural, en la qualitat del seu paisatge, en la força de la seva cultura i patrimoni, en els serveis sanitaris i educatius i en la capacitat transformadora. 

També cal plantejar-nos si a Catalunya es gaudeix de tots els serveis (públics i privats) en qualsevol lloc i en qualsevol moment. És evident que cal que les polítiques públiques ho permetin, però és important projectar una concepció de país que ho faciliti. Perquè no cal normalitzar injustícies, com ara el fet que molts catalans i catalanes hagin d’anar d’excursió per trobar un caixer automàtic, només per posar un exemple. 

El despoblament rural, les polítiques centralistes de la Generalitat, la manca de serveis en molts municipis, les poques oportunitats dels i les joves per desenvolupar-se laboralment, els problemes de mobilitat de la gent gran per la manca de transport públic, són algunes de les problemàtiques que caldria incloure als informatius. I és que en molts casos els periodistes denuncien injustícies molt llunyanes, però sobre aquests temes no baden boca. 

Per aquests, i altres motius, va néixer la plataforma País Rural, a Montblanc, el 18 de juliol del 2020. País Rural agrupa ajuntaments, associacions, empreses i ciutadania en defensa de la Catalunya rural, en el marc d’una nova concepció de tot el país. Tenim molta feina per fer i volem posar fil a l’agulla. Així doncs, el primer que demanem és que es parli de totes aquestes problemàtiques. I els que contribueixen que no se’n parli són els mateixos que blanquegen la Catalunya centralista que nosaltres rebutgem.

ARTICLE DE NACIODIGITAL.CAT