«El despoblament escapça una manera d’entendre la infància i l’adolescència»

per Xavi Crehuet, 19 de febrer de 2022 a les 20:00 | 

Al voltant dels anys noranta, els infants i adolescents de Fontcoberta (Pla de l’Estany) jugàvem a futbol al mig del carrer amb porteries improvisades, circulàvem amb bicicleta tranquil·lament per tots els carrers i els estius teníem el plat fort a la piscina municipal. Durant els estius a la piscina, els més joves gaudíem amb els jocs d’aigua i ho complementàvem amb partides de la botifarra contra la gent gran del poble mentre ens explicaven la duresa de la seva vida.

Aquestes són algunes de les imatges que em van venir al cap llegint la interessantíssima entrevista a Francesc Reguant. És inevitable no fer-se moltes preguntes sobre com podem evitar el despoblament. Posa exemples molt clars, com ara que fins al 2013 les comarques de regadiu històric no havien sofert despoblament en cap moment o que el desplegament de comunicacions digitals de qualitat pot ser un nou impuls per a la població rural. 

Per indignar-me encara més, he llegit a NacióDigital que «Catalunya perd més de la meitat d’oficines bancàries des del 2008», i el subtítol encara m’ha semblat més cruel: «Unes 200.000 persones no tenen cap caixer a menys de 5 km». Es pot argumentar que és un tema privat…, però també és legítim demanar un paper més actiu de l’administració. Estic segur que, si la notícia fos «unes 200.000 persones de Barcelona no tenen cap caixer a menys de 5 km», saltarien totes les alarmes, però com que les persones afectades són de la Catalunya rural, no és cap novetat. Un greuge més.

A Vidrà (Osona) tampoc tenen caixer automàtic, en el seu cas els queda a 13 quilòmetres. Pregunto com els afecta el despoblament a l’alcalde de Vidrà, Josep Anglada Dorca, i em respon que el pateixen tot i que la població es manté estable, al voltant de 180 habitants. Es queixa, però, que l’Ajuntament de Vidrà no pot mantenir els 60 quilòmetres de camins públics del seu terme municipal. El resultat de tot plegat és la inviabilitat de viure a les cases de pagès i el corresponent abandonament de les masies.about:blank

Seguidament, em poso en contacte amb l’alcaldessa de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), Sònia Bruguera, per saber-ne l’opinió i m’explica que el despoblament continua, tot i que amb la pandèmia ha augmentat la població empadronada al municipi. Malgrat això, no totes les persones empadronades viuen i treballen a la Vall de Boí, ja que acumulen problemes de connexió, físics i d’internet. També la manca de serveis, els problemes d’habitatge o l’accés a la sanitat en igualtat de condicions. En conseqüència, el jovent no té l’oportunitat de quedar-se a la Vall de Boí i la població cada vegada és més envellida.

Per als infants i adolescents de Fontcoberta, Vidrà i la Vall de Boí, els nostres pobles són el més important de Catalunya. Així doncs, el despoblament està escapçant aquest estil de vida. És per això que la indignació ha augmentat i molts volem lluitar perquè el jovent no hagi de marxar a les grans àrees metropolitanes. A l’estat espanyol s’ha anomenat la lluita de l'»Espanya buidada». A Catalunya la resposta ha estat menys contundent, tot i que han sorgit moltes iniciatives, com ara la plataforma País Rural o Eines Repoblament Rural. La Catalunya buidada existeix.

A Twitter és @xavicrehuet.19/02/2022