Imatge i entrevista: Diputació de Barcelona

Josep Maria Vila d’Abadal i Serra, enginyer agrícola i empresari ramader, ha dedicat bona part de la seva vida al servei del país i de la seva gent, com a alcalde de Vic i també com a diputat del Parlament de Catalunya. Sempre innovador i amb voluntat de col·laborar en millorar el futur del país, va ser president de l’Associació de Municipis per la Independència, i el juliol del 2020 va ser escollit president del moviment País Rural en l’assemblea fundacional celebrada a Montblanc. Avui volem parlar amb ell de País Rural. 

Bon dia, Josep Maria. Ens agradaria començar sabent com surt la idea de crear el moviment País Rural?

País Rural neix com una necessitat i no com una idea. Des de fa anys, estem vivint una organització de les nostres administracions cada cop més centralista, i la Generalitat pren decisions sense tenir en compte l’opinió i l’experiència dels gestors que actuen al país interior i els seus representants polítics als ajuntaments. Veiem com la visió urbana del nostre entorn és l’única que va modulant les polítiques al món rural i dona usos i els prohibeix amb total desconeixement de la realitat i de les necessitats de les activitats tradicionals que sustenten el nostre paisatge i els nostres ecosistemes, i ens donen aliments. Per tant, és una reacció en contra d’una situació que, si segueix, ens portarà a la desertització de la Catalunya interior, amb el despoblament dels seus pobles i masies, a la perillosa i cada cop més present insuficiència alimentària i als desastres provocats pel canvi climàtic sense capacitat de prevenció ni reacció.

Volem ser un grup representatiu d’influència per corregir la situació actual i influir en les polítiques de futur que assegurin un país rural viu, actiu i ric, que estructuri Catalunya i doni possibilitats als seus habitants de desenvolupar-hi els seus projectes personals i col·lectius. 

Hem llegit que sou un moviment territorial i humanista. Quins són els objectius  a curt i llarg termini de País Rural?

A curt termini fer els canvis legislatius necessaris a les lleis i a l’ordenació administrativa perquè siguin possibles immediatament les accions que reverteixin la situació de pèrdua de població. Principalment, lleis territorials (habitatge i urbanisme), lleis ambientals i els seus desplegaments (plans directors d’espais, etc.), llei de protecció dels animals (exclusió de la ramaderia), llei de salut pública (tractament diferenciat petits productors de proximitat, etc.), ordenament de sanitat animal, i a més llarg termini, la creació d’un estatut del municipi rural com a llei marc que doni protecció a la viabilitat del país rural enfront de qualsevol legislació sectorial actual i de futur. Dins d’aquest, és molt important canviar la governança per tal que els nostres ajuntaments, entitats, associacions, empreses i persones tinguin per llei la seva capacitat d’influència en totes les preses de decisions que afectin el nostre país.  

Dieu en el vostre manifest fundacional que el món rural pateix un greuge històric també en la manera com la ciutadania i la classe política entén i concep Catalunya. Ens ho pots explicar

Clarament hi ha una desconnexió dels ciutadans amb el món rural. No hi ha consciència de la relació directa dels béns que consumim a diari, tant energètics com alimentaris, a més dels ambientals, com la vida que fa possible la biodiversitat del nostre entorn (pandèmia), l’aigua (boscos i canvi climàtic), el paisatge (lleure i ús social en caps setmana i vacances), etc.

Per a la seva subsidència, la ciutat i la ciutadania necessiten les externalitats positives que hi subministra cada dia el país rural, però ho desconeix i no ho respecta. El veu únicament com un parc per gaudir-ne en el temps de lleure i sense límits, i demana que els seus gestors no actuïn ni els molestin. Veuen el turisme només com una activitat positiva i compatible amb la conservació, ja que aquesta és la que els proporciona gaudi i rebutja totes les altres activitats necessàries i positives. El turisme és important, però de cap manera l’única, ja que la gent que vivim a l’interior hem de poder treballar cada dia i tenir una societat plena que doni satisfacció a cada un dels seus pobladors.
 

La pandèmia ha posat de manifest la importància que les tecnologies arribin arreu del país. Com treballeu a País Rural perquè el món rural també sigui protagonista de la revolució digital?

La pandèmia ha posat de manifest la necessitat i possibilitat que es recuperi la vida al país rural amb famílies, joves i grans, que es plantegen canviar la seva residència a pobles i ciutats fora de les concentracions urbanes, on hi ha més qualitat de vida i sobretot més contacte amb l’entorn natural i amb l’ecosistema que ens dona l’existència com a espècie. Aquesta nova situació encara la fa més possible el teletreball i aquest necessita imperativament una bona xarxa de fibra que comuniqui tot el país, i quan dic tot és tot: pobles petits aïllats i cases de pagès, en les mateixes condicions que les grans ciutats i l’àrea metropolitana, o sigui sense costos de instal·lació per als usuaris.   
 

Quines creus  que són les principals actuacions que haurien de dur a terme les administracions per fer que l’entorn rural sigui un motor del país encara més potent i sobretot perquè els joves no marxin?

A País Rural demanem que s’actuï en tots els àmbits en què s’actua a la resta del país. A més, necessitem que es diferenciï cada cop que es legisla o es fan accions des de l’Administració l’especificitat del país rural, l’escola, la sanitat, les comunicacions, el transport públic, la cultura, la formació, el treball, les infraestructures, l’habitatge, l’urbanisme, la conservació dels espais naturals, l’economia i sobretot les activitats del sector primari, o sigui l’agricultura, la ramaderia i la silvicultura (els boscos). Per això demanem fer, juntament amb les nostres institucions, un estatut del país rural que obligui el nostre ordenament jurídic a preveure les necessitats específiques del 80 % de Catalunya. Cada cop que es faci una llei o un document administratiu que se’n derivi, s’hauria de tenir en compte que no vagi en contra de la gent del país rural i les seves necessitats en els projectes personals.

S’han de fer canvis immediats en les lleis d’urbanisme, habitatge, paisatge, espais protegits, ensenyament, sanitat i governs locals. També cal excloure la ramaderia de la Llei de protecció dels animals, ja que els ramaders tracten correctament els seus animals. Són els primers interessats que tinguin una bona vida, ja que representen el seu mitjà de vida.   
 

Creus que un projecte com el dels Jocs Olímpics d’hivern pot ajudar els objectius que teniu a País Rural?

Crec que els Jocs Olímpics poden suposar per a la nostra muntanya el que van suposar els anteriors per Barcelona i que és una forma de retornar a l’interior de Catalunya una petita part del que dona el món rural cada dia a la nostra capital. No puc entendre la falta de solidaritat i capitalitat de l’alcaldessa en no voler ajudar que siguin possibles aquests Jocs d’Hivern. Algun dia la ciutat ha de mirar cap a la resta del país i no ser tan egoista. Fer de capital vol dir aportar a la resta més del que et donen.
 

I per acabar, com veus el futur, i sobretot quins són els teus desitjos per a l’entorn rural català?

El futur no es veu bé. Hi ha zones i activitats que són pràcticament irrecuperables tal com eren fa quaranta anys. L’activitat econòmica a l’interior i a les zones rurals ha decaigut en un elevat percentatge i l’ocupació de les masies per pagesos és mínima.
Hem de ser conscients d’on som i fer urgentment tot el necessari per revertir la situació actual de desequilibri territorial, despoblament i abandonament; en definitiva, cal aturar la desertificació de Catalunya amb tot el que suposa de desastre enfront el canvi climàtic, els grans incendis forestals i la falta d’aliments.
 

Butlletí: Innov@diba
Número de butlletí: Març 2022. Núm. 13