«Catalunya té un dels índexs de natalitat més baixos del món i és incomprensible que la Catalunya rural pateixi problemes afegits que encara dificultin més tenir fills i filles»

El mes d’agost és, per a molts, un mes amb dies de vacances i uns dies idonis per llegir llibres o articles pendents des de fa temps. Començo el dia llegint a la premsa els 5 projectes de llei en tràmit al Parlament de Catalunya i les 38 proposicions de llei, entre les quals vull destacar que hi hagi, a l’agenda política i a la del Parlament, la problemàtica que he reclamat en diverses ocasions sobre la necessitat d’assegurar la presència de caixers automàtics als municipis que no en tenen. Tanmateix, acabo decantant la meva lectura a un tema que em preocupa molt: la natalitat.

És conegut que la natalitat dels catalans és de les més baixes del món. A Catalunya, durant el 2021, van néixer 57.704 nens i nenes, i els primers sis mesos del 2022 ha seguit la mateixa tònica, amb 27.653. Durant el 2021 van morir 79.784 catalans. A més, durant els últims 35 anys l’índex de fertilitat és aproximadament d’1,3 fills per dona i, per tant, és inferior a l’índex de reemplaçament generacional: 2,1 fills per dona. Tenim, doncs, un immens problema.

Cal trobar solucions a la baixa natalitat. Amb referència a l’educació i la natalitat, des del moviment País Rural creiem que un poble sense escola tendeix a la seva desaparició. Tots ens arrelem en els espais on hem viscut els primers anys de la nostra vida, on hem teixit relacions i ens hem desenvolupat socialment. És a partir d’aquesta premissa que ens cal una escola rural potent i de qualitat, ja que és la base d’un futur de qualitat per a la vida rural. 

Així doncs, des de País Rural proposem no deixar tancar cap escola rural. Quan es prevegi un descens del nombre d’alumnes en una escola, s’han d’activar mesures socials, laborals, etc. per mantenir-la oberta. A més, demanem que es garanteixi una escola d’educació infantil i primària (3-12 anys) i una llar d’infants (0-3 anys) a menys de 20 minuts del domicili. L’educació i la natalitat van lligades de la mà i cal que les famílies de la Catalunya rural no estiguin discriminades i castigades amb una educació de segona categoria. I, si obrim el meló de l’educació i el centralisme, què cal dir del sobrecost escandalós que suposa la formació a causa del desplaçament i l’allotjament dels joves rurals respecte als metropolitans? Crear beques específiques per als estudiants dels municipis no metropolitans, a partir dels 16 anys, és d’una urgència extrema.

L’educació no és només una de les mesures que poden influir en els pares i mares en el moment de decidir tenir descendència, ja que les polítiques necessàries són absolutament transversals: el treball, la salut, la cultura i la vida social, la mobilitat, els serveis digitals, etc. En aquesta llarguíssima llista de mesures per fomentar la natalitat vull destacar la conciliació familiar, tot aprofitant els beneficis del teletreball, i la necessitat d’impulsar l’emancipació dels joves en un escenari amb cabdal importància de l’habitatge a la Catalunya rural.   

En definitiva, tenir fills i filles a Catalunya representa un munt de dificultats, però encara ho és més la descendència a la Catalunya no metropolitana, que sembla un càstig que la Generalitat de Catalunya no té gens d’interès a corregir. Per què no som públic objectiu de les polítiques bonistes? Mentrestant haurem de continuar fent pedagogia de la necessitat d’augmentar la natalitat a Catalunya i de les necessitats específiques de les zones no metropolitanes.

* Article publicat a Nació Digital el 26 d’agost de 2022

És de Fontcoberta (Pla de l’Estany). Politòleg, treballa de personal laboral a l’administració pública, membre de la junta directiva de País Rural i autor de dos llibres (un en solitari i l’altre compartit) sobre història política i comportament electoral. Des de fa 20 anys col·labora amb diferents mitjans de comunicació.