Una reflexió sobre la pèrdua de masies i cases rurals

El passat dijous 21 d’abril va tenir lloc a l’Aula d’Extensió Universitària de Solsona, la conferència «Les masies: un patrimoni oblidat!». Una reflexió sobre com l’actual legislació urbanística permet que es perdi per sempre part d’aquest patrimoni. Durant la conferència es va fer una ullada a aspectes arquitectònics, històrics, sociològics i jurídics, que acrediten el valor que aquestes edificacions han tingut per al nostre país, i la manca de capacitat que ha tingut el legislador per trobar-los-hi un encaix de futur.

Sinopsi de la conferència:

La importància de les masies i cases rurals en qualsevol de les seves vessants històrica, jurídica, arquitectònica, urbanística o ambiental, és una qüestió posada de manifest de manera pacífica per professionals, tècnics, administració pública i persones propietàries al llarg dels anys.
Al llarg del temps, les masies i cases rurals no sols han tingut importància com a habitatges o estances per a usos complementaris de la vida al camp, sinó que a més han estat elements essencials per a l’organització de les àrees rurals i de la vida de les persones. Les xarxes de camins, els conreus, les pastures i altres espais no arbrats, les captacions i canalitzacions d’aigua, etc. molt sovint existeixen i s’organitzen en funció de les masies i cases rurals que en són
usuàries i promotores.
Això va ésser així en el passat i encara ho és avui, malgrat que com veurem, el futur sigui incert. La regulació legislativa existent sobre rehabilitació i reconstrucció de les masies, fan possible una excessiva discrecionalitat de l’Administració, que no sols interpreta les norma restrictivament sinó que a més fixa tants requisits i condicionants que al capdavall deixa en franca indefensió a les persones propietàries, les quals acaben desistint, fent possible la degradació i abandonament d’aquest patrimoni arquitectònic del nostre país. D’aquí que calgui fer una reflexió sobre quin futur espera a aquesta valuós patrimoni del nostre país.

És advocat. Doctor en Dret (UB). Diplomat postgrau en Dret Immobiliari i Urbanístic (UPF), i Màster en Dret del Medi Ambient i dels Recursos Naturals (UPF), i en Estudis Jurídics Avançats (UB). Ha impartit classes, conferències i seminaris sobre dret urbanístic, ambiental i dret forestal, sobre quines matèries també he publicat articles en revistes especialitzades i en el llibre col·lectiu Derecho Urbanístico de Cataluña (Madrid: El Consultor de los Ayuntamientos, 2008). Actualment és assessor i membre de l’executiva del Consorci Forestal de Catalunya i a proposta d’aquest, membre del Consell de Protecció de la Natura. Recentment s’ha publicat la seva tesi doctoral El deure de conservació dels boscos per part dels propietaris privats forestals (Barcelona:Editorial Atelier, 2021)