El passat 19 de febrer, el comissari europeu per a l’agricultura i l’alimentació, Christophe Hansen, va presentar la nova visió per a l’agricultura i la producció d’aliments a la Unió Europea.

La visió és una fulla de ruta per al desenvolupament de la política agrícola fins al 2040 i constitueix una guia per a la revisió de la CAP (Common Agricultural Policy) en el proper pressupost europeu a llarg termini (2028-2034).

L’any passat, la Comissió Europea va iniciar tres tasques estratègiques que es reflecteixen en la nova visió:

• L’informe d’en Mario Draghi sobre la competitivitat.
• L’informe d’en Sauli Niinistö sobre preparació civil i militar.
• El diàleg estratègic sobre el futur de l’agricultura en la Unió Europea.

En la nova visió per a l’agricultura hi ha canvis importants. En primer lloc, la visió dóna un nou reconeixement a l’agricultura com un sector clau a Europa, per a la nostra seguretat, resiliència i sobirania, la nostra competitivitat econòmica i la nostra cultura i estil de vida.

La visió està centrada al voltant de quatre àrees prioritzades

1. Un sector atractiu, amb les condicions adequades per animar les futures generacions a produir aliments, garantint un ingrés just, suport públic i més transparència en la cadena alimentària. Cal assegurar el futur dels pagesos i garantir que l’agricultura sigui econòmicament viable. Això passa per diversificar les fonts d’ingressos, enfortir la seva posició dins de la cadena alimentària i garantir que puguin prosperar amb una remuneració justa. També és fonamental recompensar adequadament els serveis ecosistèmics i crear noves oportunitats per als joves en zones rurals. Per això, cal fomentar que les noves generacions optin per carreres en l’agricultura, aprofitant el potencial emprenedor del sector agroalimentari per impulsar una nova onada d’empreses innovadores en aquest àmbit.
2. Un sector competitiu i resilient, amb resistència als canvis geopolítics. Cal diversificar les relacions comercials, crear noves oportunitats d’exportació i perseguir associacions internacionals. Per garantir que tots els productes compleixin els mateixos estàndards, la visió planteja alinear els estàndards per als productes importats per assegurar que els ambiciosos estàndards de la UE no comportin un desavantatge competitiu. Per augmentar la resiliència i competitivitat del sector agroalimentari, és important innovar i mantenir el lideratge en els mercats globals, protegir els interessos dels agricultors europeus i reduir les dependències crítiques d’importacions.
3. Un sector agroalimentari resilient dins dels límits planetaris, on el sector agrícola europeu té un paper important per assolir els objectius climàtics mentre preserva els sòls, l’aigua, l’aire i la biodiversitat. Tots els actors comparteixen la responsabilitat de la sostenibilitat i l’adaptació climàtica, utilitzant els recursos de manera eficient segons l’enfocament One Health. Serà important adoptar pràctiques innovadores que representin una oportunitat per als pagesos, garantint que la descarbonització i la competitivitat vagin de la mà. És necessari ajudar els pagesos a mesurar i millorar el rendiment de les seves explotacions en l’assoliment dels objectius de sostenibilitat. Per preparar el sector per al futur, és important integrar protecció i restauració de la biodiversitat i preservar els recursos naturals per a sòls saludables i per a l’aigua i l’aire nets.
4. Un sector que valora els aliments, garanteix condicions de treball justes i impulsa zones rurals. La visió té com a objectiu reconnectar les persones amb els aliments que consumeixen i els territoris, alhora que dona suport a les zones rurals i preserva el patrimoni cultural de la UE. Per aconseguir-ho, és fonamental fomentar condicions de vida i de treball justes en àrees rurals dinàmiques, reforçant el vincle entre la ciutadania, el medi rural i els territoris més remots. A més, Europa ha de mantenir el seu lideratge en innovació alimentària, impulsant una producció sostenible i competitiva. La sostenibilitat social també hi juga un paper clau, garantint la protecció dels drets dels treballadors, fomentant el desenvolupament d’habilitats i atraient més dones a les professions agrícoles.

Com volen aconseguir aquesta visió?

Atractivitat

Augmentar l’atractivitat és una totalitat de moltes mesures. En primer lloc, per crear un sector agrícola atractiu és necessari incloure tots tipus d’ingressos. A més que ingressos del mercat i suport públic, compten amb altres fonts d’ingressos addicionals. En primer lloc, el sector primari cal obtenir un ingrés millor del mercat a través un cadena de valor amb una distribució millor d’ingressos, costos, riscs i responsabilitats. El suport públic (CAP) haurà de ser enfocat als pagesos directament implicats en la producció d’aliments.

La visió destaca les oportunitats per vies d’ingressos addicionals a través de la bioeconomia, carbon farming i nature credits, un tipus de “moneda” que pot constituir un ingrés per el pagès o propietari forestal per una acció positiva per a la natura.

Accions 

• Proposar una política agrària comuna (PAC) més justa, senzilla i enfocada.
• Revisar la directiva sobre pràctiques comercials deslleials i el reglament de l’organització comuna de mercats.
• Presentar una Estratègia de Bioeconomia.
• Implementar una Estratègia de Relleu Generacional.
• Desenvolupar sistemes per crèdits de natura i carboni.
• Impulsar un Observatori de la UE sobre les terres agrícoles.

Competitivitat

Sobirania alimentària europea i seguretat alimentaria global és una part integral de l’agenda europea. Destaquen la importància de reduir dependències i riscos vinculats amb la cadena de valor alimentari. Un exemple important és l’import actual de fertilitzants. La visió anticipa que és possible reduir la dependència a l’import i donar suport a producció local de fertilitzants. A més la Comissió Europea proposa protegir el sector agroalimentari garantint que els estrictes estàndards ambientals, sanitaris i de benestar animal no generin desavantatges econòmics per al sector europeu. Per aconseguir-ho, alinearà les regulacions de l’import amb els estàndards de la UE, prohibirà pesticides perillosos i reforçarà els controls de seguretat alimentària i benestar animal mitjançant una força especial dedicada. En aquest sentit, la Comissió establirà el principi que els pesticides més perillosos, prohibits a la UE per motius de salut i medi ambient, no podran tornar a entrar a la UE a través de productes importats. A més, la comissió proposen d’establir un flux de treball per a la ramaderia per establir una visió integral per llarg termini per millora la seva competitivitat, gestionar la seva petjada ecològica, fomentar innovació i maneres de producció sostenible. La simplificació de la burocràcia també és una mesura evident i esperada per millora la competitivitat.

Accions:

• Presentar paquets de simplificació per a agricultors i empreses alimentàries.
• Reforçar la diplomàcia agroalimentària i impulsar una major alineació dels estàndards de producció.
• Establir una Xarxa de Seguretat Unitària per protegir el sector agroalimentari davant els reptes globals.
• Iniciar una línia de treball sobre la ramaderia per desenvolupar polítiques per al seu desenvolupament a llarg termini.
• Adoptar un Pla Europeu d’Adaptació al Clima.
• Desenvolupar un pla integral per abordar els desafiaments del subministrament de proteïnes.

Agricultura mà a mà amb la natura

La visió reconeix que la producció d’aliments està profundament lligada a la natura i els ecosistemes, i té com a objectiu equilibrar la neutralitat climàtica per al 2050 amb una agricultura sostenible. Els pagesos depenen d’ecosistemes resilients, de la salut del sòl, la qualitat de l’aigua i el control de plagues, alhora que s’enfronten a desafiaments únics en la reducció d’emissions. La comissió anticipa integrar factors econòmics i socials en la transició ecològica, garantint polítiques justes i solucions adaptades a través d’incentius per pràctiques sostenibles.

L’agricultura pot contribuir a la captura de carboni alhora que manté la seguretat alimentària. La visió anticipa la reducció d’emissions de l’agricultura segons els objectius climàtics de la UE per al 2030 i 2040, centrant-se en el creixement de la bioeconomia i l’agricultura del carboni i incentius per pràctiques sostenibles i respectuoses amb la natura. La regulació dels pesticides es gestionarà amb cura per mantenir la producció d’aliments protegint la salut i la biodiversitat. La gestió del sòl i de l’aigua són prioritats en la nova visió. La UE donarà suport a l’agricultura ecològica i oferirà serveis d’assessorament independents. Una pròxima Estratègia de Resiliència de l’Aigua abordarà reptes com la sequera i la contaminació. La millora en la gestió de nutrients, especialment en la ramaderia, promourà la circularitat i reduirà l’ús de fertilitzants sintètics.

Accions:

• Garantir una millor implementació, simplificació i aplicació de la legislació existent.
• Establir una Brúixola de Sostenibilitat a la Finca.
• Proposar una Estratègia de Resiliència de l’Aigua.
• Accelerar l’accés als biopesticides.
• Estratègia digital de la UE per a l’agricultura.

El menjar com el connector entre el món rural i urbà

L’alimentació connecta les zones rurals i urbanes, pagesos amb consumidors i ciutats amb els camps. L’agricultura és sovint el factor aglutinador en les comunitats rurals i la base per altres activitats econòmiques. La visió reconeix que reptes com la despoblació, l’envelliment i les condicions laborals precàries amenacen la vitalitat rural. El Pla d’Acció Rural 2025 integra polítiques per donar suport a les comunitats rurals i fomentar l’economia circular, la bioeconomia i l’agroturisme, creant nous llocs de treball. Es donarà suport especial a les regions ultraperifèriques i a iniciatives per a la igualtat de gènere com dones en agricultura.

Finalment, la visió subratlla que la reconstrucció del vincle entre l’alimentació, el territori i els consumidors és essencial. Per recuperar el vincle amb els aliments locals, la UE impulsa el consum sostenible, un etiquetatge més clar i l’educació alimentària a través d’iniciatives com el Diàleg Alimentari de la UE. La UE fomenta cadenes curtes de subministrament, compres públiques sostenibles i denominacions d’origen protegides (DOP) per preservar el patrimoni alimentari. Les prioritats inclouen la reducció del malbaratament alimentari, el benestar animal i la sostenibilitat en la producció.

Accions:

• Actualitzar el Pla d’Acció Rural de la UE i el Pacte Rural
• Establir una Plataforma de Dones a l’Agricultura
• Organitzar un Diàleg Anual sobre Alimentació amb els actors del sistema alimentari
• Revisar el marc legal sobre contractació pública
• Revisar l’esquema escolar de la UE
• Promoure una major adopció de la denominació d’origen» (DO)
• Actualitzar la legislació sobre benestar animal de la UE

 

La nova visió substitueix l’estratègia “From farm to fork”. Quins són els canvis més importants?

Simplificació i reducció de la burocràcia

La nova visió té com a objectiu simplificar les regulacions complexes i reduir la càrrega administrativa per als agricultors. Això contrasta amb la política anterior, que havia estat criticada per l’excés de burocràcia, fet que, com recordem, va provocar protestes per part de la pagesia.

Redistribució de les subvencions

Un canvi significatiu en la nova política és la redistribució de les subvencions per afavorir les petites explotacions familiars i els joves agricultors. Anteriorment, les ajudes es distribuïen de manera desproporcionada, amb un 80% destinat al 20% més ric de les agro empreses. El nou enfocament busca corregir aquest desequilibri i garantir un suport més equitatiu a tot el sector agrícola.

Consideracions ambientals

La visió està basada en els mateixos objectius per sostenibilitat i descarbonització i cura per la natura i la biodiversitat. En aquesta nova política, està previst assolir els objectius a través un sistema integral d’incentius per bones pràctiques i no a través de normatives estrictes en la mateixa manera com en la política anterior.

Comerç i estàndards d’importació

La nova política proposa alinear els estàndards de producció dels productes importats amb les polítiques de la UE, especialment pel que fa a pesticides perillosos i benestar animal. Aquesta mesura té com a objectiu garantir que els agricultors de la UE no es trobin en desavantatge competitiu a causa d’uns estàndards domèstics més estrictes. La política anterior no abordava aquest aspecte de manera tan explícita.

Ús de recursos domèstics

En resposta a les tensions geopolítiques i la dependència d’inputs externs, la nova visió fomenta l’ús de fertilitzants a base de fems produïts dins de la UE per reduir la dependència de les importacions, com ara les provinents de Rússia. Aquesta iniciativa busca reforçar l’autosuficiència i la sostenibilitat dins del sector agrícola europeu.

En resum, la nova visió agrícola de la UE se centra a reduir la burocràcia, redistribuir les subvencions per donar suport a les petites explotacions i fomentar un comerç més just.

 

Reaccions a la nova visió

L’associació agrícola europea COPA-COGECA considera que la visió és innovadora i pragmàtica, però alerta que sense conèixer el nou sistema financer (PAC) és difícil avaluar si hi ha un pla integral o només un canvi retòric. Els ecologistes, per la seva banda, critiquen la manca d’objectius ambientals concrets i l’absència d’un fons de transició justa.

Des de País Rural, trobem aquesta nova visió molt interessant i seguirem de prop les accions i mesures concretes més rellevants per als sectors rurals de Catalunya.