Entrevista a Àlex Serrahima, president de País Rural

En un context on el món rural es troba sovint marginat en les decisions polítiques, l’Associació País Rural ha esdevingut una veu fonamental per a la defensa dels drets i necessitats de les comunitats rurals. Àlex Serrahima, advocat i silvicultor, és el President de País Rural des del passat mes de juny de 2024. Implicat des de la seva fundació, assumeix el repte de donar més força a les reivindicacions col·lectives del món rural en les decisions polítiques. Parlem amb ell sobre els reptes de futur, la seva visió i les seves prioritats com a líder del moviment.

Com un dels fundadors de País Rural, què va inspirar la seva creació?

País Rural és el resultat d’una mancança històrica: la falta d’una veu unificada dels interessos col·lectius i transversals del món rural. Tradicionalment, el món rural ha estat disgregat, on cada sector anava pel seu compte.

El que va motivar realment la creació de l’organització va ser veure com s’aprovaven lleis i normatives que afectaven profundament el territori sense consultar ni implicar la gent afectada. L’exemple més evident va ser la llei de l’Agència de la Natura, aprovada el 2020. Va ser un exemple d’una iniciativa feta des dels despatxos, sense tenir en compte els destinataris.

Però més enllà d’això, també hi ha una motivació personal. Em considero molt idealista, fins i tot romàntic. Em motiven les causes. I País Rural és una causa essencial, honesta, que incideix directament en la manera de viure i entendre el territori. Lluitar contra les injustícies és una forma de servei públic i compromís amb el territori i la seva gent.

Ara bé, res d’això hauria estat possible sense la visió i la dedicació de l’anterior President de País Rural, Josep Maria Vila d’Abadal i Serra. Sense ell, segurament avui no existiria aquesta entitat. Sens dubte, ell és un visionari que estima la terra i Catalunya.

Quins són els temes i reptes més importants per al futur?

Els problemes del món rural ja els tenim diagnosticats. Ara necessitem resultats concrets. País Rural es marca objectius molt clars per als propers anys:

L’Agencia de la Natura de Catalunya encara és un tema clau per a País Rural. Aquest organisme públic, creat el 2020 d’esquenes amb el territori però que encara s’ha d’implantar, evidencia l’enorme desconnexió dels governants amb la realitat. Des de País Rural, defensem una política basada en la col·laboració real amb la gent afectada, els municipis i els sectors econòmics del món rural. Si no ho fem així, serà una eina de despoblació més.

Més enllà de l’Agencia de la Natura, també hi ha altres reptes a l’horitzó immediat, cinc d’ells aprovats a l’assemblea del passat juny de 2024:

El primer és que necessitem una nova Llei de Boscos de Catalunya. És urgent situar els boscos a la primera línia a l’hora de lluitar contra el canvi climàtic, i per això es fa imprescindible una llei que sobrepassi determinades limitacions, especialment urbanístiques. Hem de pensar que els incendis forestals representen una gran amenaça i només es poden prevenir amb una gestió activa del territori, recuperant camps de conreu i generant economia i expectatives de futur per als seus gestors. És hora també d’impulsar els pagaments per serveis ambientals i aconseguir mesures concretes de fiscalitat verda forestal, que facin de la silvicultura, una oportunitat real.

La segona línia és en matèria d’urbanisme. L’actual marc normatiu és pensat des d’una lògica urbana i això impedeix o dificulta enormement el desenvolupament de projectes rurals. Proposem la creació d’un Pla de Finca: un instrument flexible i realista que permeti a cada propietari planificar l’urbanisme de la seva finca a llarg termini. Hem de reduir la burocràcia actual, facilitar formules de suport al finançament de projectes i fer més atractiu rehabilitar una masia que anar de viatge o comprar-se un pis a la ciutat.

Tercer: el finançament municipal. Els ajuntaments rurals tenen pocs ingressos i moltes obligacions. Això ha de canviar. No pot ser que els pobles petits depenguin sempre de subvencions o de la “caritat” institucional. Cal un sistema més just, menys complex i millor estructurat.

Quart: reformar els procediments d’avaluació ambiental. Clarament, hem de protegir el medi ambient, ja que el nostre dia a dia depèn de la natura. Però els processos actuals són incomprensiblement lents, cars i desproporcionats. Els espais naturals i les polítiques ambientals, tal i com funcionen a dia d’avui, s’han convertit en un obstacle absurd que frena iniciatives sostenibles i desincentiva l’estat d’ànim de qui pretén fer qualsevol cosa, per petita que sigui.

I finalment, hem de seguir treballant per garantir els drets col·lectius del territori. Hem aconseguit objectius en temes com la fiscalitat verda, la implantació d’energies renovables o la modificació de normatives urbanístiques. Tot això s’ha de continuar impulsant amb propostes legislatives concretes i consensuades.

En quines aspectes País Rural es diferència de les altres organitzacions de l’àmbit rural?

La gran diferència és que País Rural no representa un sector concret. Som un moviment que aglutina veus molt diverses del territori i treballem per l’interès col·lectiu, no per casos particulars. Això ens dona força i legitimitat.

El nostre mètode és concretar. No ens quedem en declaracions de bones intencions. Gràcies a un grup sòlid d’advocats, presentem propostes legislatives precises, amb els articles exactes de normes que s’han de modificar, i amb redaccions alternatives. A més, aquestes propostes les consensuem entre tothom: entitats, professionals, ajuntaments, pagesos… No surten d’una sola veu, sinó del consens.

També treballem amb una voluntat de canvi sincera. No hi ha tacticismes ni egos. Tothom que forma part del moviment aporta el millor que sap, des del respecte i el compromís pel territori. I això es nota en els resultats.

Quina relació té País Rural amb la política?

País Rural és i ha de continuar essent una organització independent dels partits polítics. Tanmateix, per transformar les coses necessitem incidir en les decisions públiques, i això vol dir parlar amb diputats, consellers, ministres i institucions. Ens és igual qui governi: si té la clau per canviar coses, serà un interlocutor vàlid per a nosaltres. La nostra força és que ho fem des de la societat civil i amb una visió constructiva.

Alhora, tot i estar arrelats a Catalunya, no podem mirar només cap endins. Vivim en un món globalitzat i interconnectat. Els problemes del món rural a Catalunya són pràcticament els mateixos que a Castella, Galícia, França, Itàlia o Portugal. Per això hem de cooperar amb altres organitzacions i administracions a nivell espanyol i europeu.

Un dels objectius a mitjà termini de País Rural, sense deixar de ser una entitat profundament arrelada, és teixir xarxes i aliances amb altres organitzacions internacionals com la nostra. És l’única manera de canviar realitats quan no són exclusives del nostre territori.

Parles molt de defensa del món rural.  Si podeu aconseguir tot el que esteu lluitant, quines millores podríem veure en la societat?

Hem de lluitar perquè el món rural sigui una opció de vida real, i no una alternativa de segona. Ara mateix sembla que només hi hagi un model de vida vàlid, que és el de la ciutat.

Per a qualsevol persona jove que vulgui veure món, sembla que només existeixi la gran ciutat. I si decideix quedar-se o tornar al poble, sovint es percep com quelcom estrany. Hem trencar amb aquesta idea. Tornar al poble o viure a pagès ha de ser vist com una opció de primera, millor fins i tot que les demés opcions de vida.

Al final, el que volem és molt senzill: que la gent pugui viure bé, ser feliç, tenint igualment accés a serveis bàsics com l’educació, la sanitat o la seguretat. Si aconseguim això, haurem aconseguit que la societat pugui triar com i on vol viure, de veritat. Penso que fomentar l’arrelament és l’objectiu màxim que podem aspirar, i per això hem de canviar l’actual inèrcia decadent.

Qui hauria de ser soci de País Rural?

País Rural està obert a tothom. Poden ser socis tant persones físiques com entitats, cooperatives, ajuntaments, consells comarcals o empreses. No fem distincions entre qui viu al món urbà o al rural. L’important no és on vius, sinó el compromís amb el territori i amb els objectius de País Rural.

Per això, qualsevol associació, per petita que sigui, pot ser sòcia igual que una organització sectorial més gran. No es tracta de qui té més influència, sinó de sumar esforços i construir una veu col·lectiva. La missió és teixir una xarxa forta i robusta que elevi els interessos del món rural de manera transversal. I això només és possible si ens unim des de diferents sectors i perspectives.

Algun missatge final?

Amb un futur ple de desafiaments, el nostre objectiu és que el món rural sigui respectat i tingui la capacitat de decidir el seu propi futur. No demanem privilegis; només equitat i reconeixement. De la resta no patim, que ja es fa amb el dia a dia. El món rural no pot continuar essent un espai oblidat o regulat des de la distància. Cal reconèixer-li el dret a existir, a decidir i a prosperar. Per això, fem una crida a totes aquelles persones, entitats i institucions que creuen en un territori viu, amb futur i amb veu pròpia. Ara és el moment. No perdem més temps!