«La Catalunya rural no té bones connexions de transport públic, està obligada a la mobilitat en cotxe privat i no rep cap compensació per aquest greuge»

Que a Catalunya hi ha centralisme ho he denunciat reiteradament i que des de la plataforma País Rural lluitem per corregir-lo, també. Ens despertem de bon dematí amb informacions a gairebé tots els mitjans de comunicació catalans amb les retencions a la ciutat de Barcelona o amb les incidències al transport públic metropolità. Mentrestant, enmig d’aquesta informació amb tocs centralistes, la realitat de la Catalunya rural és la necessitat del cotxe privat i les poques freqüències de transport públic. És un greuge cap a una part de la població, i en especial per als menors d’edat i la gent gran. Però és que, en aquesta Catalunya bonista en la qual vivim, escoltar la Catalunya rural encara no està de moda. 

La mobilitat és imprescindible per connectar amb facilitat i amb el mínim de temps possible els territoris, pobles i ciutats. Tot i que amb la implementació del teletreball s’ha fet un pas endavant per fixar la gent als pobles, sense una bona mobilitat un país es desequilibra inevitablement. Tanmateix, en molts municipis l’única mobilitat factible és la del cotxe particular. I és que no tothom té un metro que passa cada 5 minuts per portar-lo on vol. En el meu cas, a Fontcoberta (Pla de l’Estany), tinc un autobús cap a Banyoles cada hora, de 7 del matí a 7 de la tarda de dilluns a divendres, un servei que ha suposat una gran millora, perquè fins fa uns 15 anys no el teníem. A més, cal sumar-hi 4 freqüències diàries en dies feiners per anar a Figueres.

En aquest marc, la Generalitat ha demostrat el que diu el refrany «feina feta no fa destorb» i ha aplicat l’encertada solució del transport a demanda, en què els autobusos fan una ruta amb la prèvia petició dels usuaris. En tot cas, que molts catalans i catalanes que vivim fora de l’àrea metropolitana de Barcelona necessitem el cotxe forçosament és un fet incontestable i així ho demostren, també, les dades de vehicles per habitant. D’aquesta manera, s’hauria de discriminar positivament aquests usuaris i no agreujar-los, com es fa amb l’impost de la Generalitat sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica. La Catalunya rural no hauria de pagar aquest impost o tenir-ne una gran reducció.

Des de la plataforma País Rural creiem en un nou model de país i entre els nostres punts programàtics també tenim els de mobilitat. Així doncs, proposem un pla de mobilitat, que s’hauria de complir en els 5 anys posteriors a la seva aprovació, que ha de preveure tant l’anàlisi i previsió d’actuacions en les principals vies de transport (per carretera, línies ferroviàries i transport aeri), com els avenços que cal implementar des d’un punt de vista social i tecnològic i els compromisos que s’han d’adquirir, a escala internacional, en els àmbits de la sostenibilitat i descarbonització dels transports.

És de Fontcoberta (Pla de l’Estany). Politòleg, treballa de personal laboral a l’administració pública, membre de la junta directiva de País Rural i autor de dos llibres (un en solitari i l’altre compartit) sobre història política i comportament electoral. Des de fa 20 anys col·labora amb diferents mitjans de comunicació.

A Twitter és @xavicrehuet.